14 des. 2010

Primeres jornades de reflexió sobre la importància de la preservació de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX, com a element revitalitzador de la ciutat del segle XXI


No se quina és la raó real, però a vegades saber que hi ha altres que tenen els mateixos problemes que tu et reconforta. Aquesta és la idea  a la que vaig arribar ahir mateix, durant la conferència a la que vaig assistir a Vilanova i la Geltrú. 

Pere Marsé i Ferrer arquitecte expert en patrimoni arquitectònic, va ser l’encarregat d’impartir la xerrada “El llegat dels indians”, que va tenir lloc ahir diumenge, a les 11 del matí, i a la Sala d’actes de l’Escola Politècnica de Vilanova i la Geltrú.  Es tractava de la segona conferència dels actes que conformen “Les primeres jornades de reflexió sobre la importància de la preservació de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX, com a element revitalitzador de  la ciutat del segle XXI”, organitzats per l’Associació amics de l’Unesco Garraf. Es tracta de vuit propostes molt interessants que es van iniciar el dimecres 17 de novembre i que ha n tingut lloc un diumenge al mes. 

La primera conferència va tenir lloc el 21 de novembre i va ser una ponència sobre “Josep Salvany i Juncosa: El constructor de la ciutat vuitcentista”. No us puc dir res d’aquesta xerrada ja que encara no havia “descobert” les activitats proposades per aquesta entitat sense ànim de lucre.

La que si que no em vaig perdre va ser la conferència de Pere Marsé d’aquest diumenge. Davant d’un centenar de persones, tot un rècord per a un acte cultural d’un diumenge matí,  Marsé va realitzar un interessant i complert repàs per la vida i obra dels indianos vilanovins, americanos per a una sitgetana. En aquest catàleg il·lustrat per les cases que es van fer construir els vilanovins que havien marxat a fer les amèriques i que anys més tard tornaven enriquits a la seva vila. Es tracta de construccions tipològicament diverses i que tenen molts punts en comú amb les cases que els americanos es van construir a Sitges. Va ser tot un plaer poder escoltar les seves explicacions. 

La propera trobada serà el diumenge 21 de gener de 2011, i el tema també és molt interessant i recomanable: “El valor dels interiors de l’arquitectura de mitjans del segle XIX: contextualització del patrimoni de l’arquitectura privada a Vilanova i la Geltrú”, conferència que es veurà recolzada amb una visita a la casa de Jenaro Ferrer, casualment antepassat de Pere Marsé Ferrer. Us puc assegurar que entrar en aquesta vivenda és un somni... és com si entressis a la màquina del temps i de cop et plantessis al segle XIX..... una gran expiència que si voleu viure heu d'enviar un missatge als Amics de la Unesco i reservar lloc. Val molt la pena!

Però les dues conferències menys relacionades directament amb el poble de Vilanova i que pot servir per a aplicar en altres poblacions com pot ser Sitges, són les que tindran lloc el diumenge 20 de març, “De l’inventari a la revisió del Pla Especial i Catàleg: instruments de protecció del Patrimoni dels bens arquitectònics i bens naturals i paisatgístics” a càrrec de l’arquitecte Josep Maria Pujol i del biòleg Jaume Marsé; i la del diumenge 11 d’abril “Exemples de polítiques de conservació de conjunts històrics”, conferència que realitzarà l’arquitecte Anotni Vilanova....

Crec que seria bo que responsables del patrimoni arquitectònic de Sitges, els mateixos que estan permetent la desfeta patrimonial del nostre poble, “perdin” unes horetes del seu valuós temps per saber una mica més sobre la necessitat de conservar el nostre patrimoni i del seu valor. Ja se que no servirà de gaire, però jo hi intentaré ser i explicar-ho aquí!

Ah per cert, a diferència d’altres entitats culturals, els membres que conformen l’Associació d’Amics Unesco Garraf no van dubtar ni un moment en adherir-se a la Plataforma SOS Sitges.

2 comentaris:

  1. Que tengan suerte en la andadura. salut

    ResponElimina
  2. Quan hom coneix i estima un llegat artístic, o cultural, que té (objectivament) un valor i veu que les autoritats ni el coneixen, ni l'estimen ni li atorguen cap valor, és com per tirar-se dels cabells. Malauradament, l'art i la cultura és a la cua de les prioritats de les nostres autoritats des dels anys setanta. Que la gent sigui culta i pugui fer valoracions crítiques i objectives pel seu compte és quelcom inacceptable pel poder. (Qué tremendo me he puesto, caramba.)

    ResponElimina