1 des. 2010

I ARA LI TOCA EL REBRE A LA CASA-TALLER D'ALEXANDRE DE RIQUER.

Fa uns dies que em plantejo quina seria la millor manera de posar el meu petit gra de sorra per donar a conèixer, des d’aquest bloc, un nou cas de destrucció del patrimoni cultural català. 

Buscant informació sobre el reconegut i polifacètic artista Alexander de Riquer i Ynglada, vaig topar amb la vella fotografia del seu taller. En aquell moment la feina m’aprestava i vaig deixar l’observació acurada de la imatge per a més endavant. La meva sorpresa va arribar aquell mateix vespre, quan revisant les noves entrades publicades pels meus amics blocaires, vaig trobar la fotografia del taller de Riquer en dos dels blocs de la meva llista: en el d’en Guillem Carbonell i en el Diari d’un llibre vell, tots dos membres de l’ateneuesfera. No és la primera vegada que coincidim a l’hora de tractar segons quins temes a les nostres pàgines personals, però aquesta vegada la coincidència anava més enllà de la noticia d’actualitat. Els seus blocs em redirigien cap a un altre per a mi desconegut, Diaris de l’artificier de Josep Vicens-i-Planagumà, on des d’un article publicat el 4 d’agost es fa una crida desesperada per tal d’intentar salvar de l’enderroc, i corresponent desfeta patrimonial, de l’edifici del carrer de la Freneria 5, al barri Gòtic de Barcelona, i a l’àtic del qual Alexander de Riquer hi tenia la casa-taller. Aquest espai, reformat per l’arquitecte Puig i Cadafalch i decorat entre els dos, fou un cau d’art i creació, que va acollir als grans noms de la cultura catalana de principis del segle XX. El taller va ser el protagonista d’un sentit homenatge per part d’Eugeni d’Ors, que li dedicà un article al Glossari del mes de febrer de 1911, aviat farà 100 anys! En aquest text Ors escriu: 

“El taller del darrera de la catedral, amb les seves col·leccions de belles coses, ha estat durant molts anys la nostra Escola, la nostra única Escola, generosament oberta a les curiositats i als entusiasmes juvenils, com anomenem a Maragall “el Mestre essencial en Gai Saber”, a Riquer podríem anomenar-lo el nostre essencial Professor de l’Art Nou. Tots nosaltres li devem per això una alta gratitud. A mi em complau avui fer-li públicament homenatge” (Eugeni d’Ors – Glosari – Febrer de 1911)

Alexandre de Riquer, nat a Calaf el 3 de maig de 1856, era fill de Martí de Riquer, membre d’una de les famílies més antigues de la noblesa catalana, i d’Elisea Inglada, natural de Vilanova i la Geltrú, en el si d’una família d’artistes lliberals, entre els que destaquen noms tan reconeguts dins del panorama cultural català com eren els pintors Modest i Ricard Urgell, Narcís i Pere Ynglada i els escriptors Josep i Wilfred Coroleu.

Amb la tristesa de conèixer personalment la dificultat que suposa lluitar contra els nostres Ajuntament per tal de que entenguin la necessitat de conservar el nostre patrimoni, i amb l’incertesa de saber en quina situació es troba avui aquest edifici, vaig intentar trobar-ne més informació, i no vaig tenir que anar molt lluny. En un altre blog amic, Barrinant a Ciutat Vella, Bloc dels amics i Veïns de la Plaça Vila de Madrid de Barcelona, una imatge recent de la casa em demostren que encara no ha estat enderrocada. Respiro uns segons, però no massa temps, ja que agafant la mà que allarguen des d’aquest blog, hem d’unir-nos tots per seguir amb la lluita per impedir la destrucció del taller d’Alexandre de Riquer. 

Sortosament no tot són males notícies patrimonials, i just quan coneixem aquesta notícia de deixadesa i desídia cultural, el dijous 25 de novembre, a la Vanguardia es publicava una notícia que em va retornar una mica d’esperança. El “descobriment” d’una “nova” obra de Puig i Cadafalch. La restauració de l’edifici del número 12 del carrer de la Boqueria, no tan sols li ha retornat la bellesa original sinó que l’ha posat dins de la ruta de l’arquitectura modernista, ja que l’estudi previ a les obres, informe realitzat per Francesc Caballé i Reinald González, ha permès descobrir i documentar que es tracta d’una de les primeres obres dissenyades per un  jove Josep Puig i Cadafalch. Es tractava d’un encàrrec de reforma i creació d’un nova façana que l’any 1898 va fer Francesc Martí i Puig a l’arquitecte que quatre anys abans ja li havia construït la casa del carrer Montsió, coneguda no tan sols per la seva bellesa, sinó per acollir a la planta baixa la cerveseria de Els 4 Gats, espai de trobada de les principals figures del Modernisme. Fou en aquest local on Alexandre de Riquer va poder passar gran vetllades amb companys de fatigues artístiques com Santiago Rusiñol i Ramon Casas, les cases i tallers dels quals també han estat “violades” o destruïdes per la “farsa” modèstia dels que suposadament són els responsables de la seva conservació.

Ara que encara estem a temps, hem d’impedir que la casa taller d’Alexandre de Riquer desaparegui!!! Unim-nos i lluitem!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada