11 nov. 2010

LA TEATRALITAT D'UN SOMRIURE QUE HO DIU TOT

M’agrada molt retrobar-me amb ell, i em fa feliç recordar aquesta rialla!. Miro el peu de foto i veig que va ser feta durant el mes de febrer de 2009, un mes abans de morir. Jo no sabia que poc temps abans s’havia posat malalt, i la seva mort em va venir de sorpresa. Massa de sorpresa. Però veure el seu somriure em reconforta. A la imatge apareix relaxat, al menjador de casa seva i envoltat de les seves coses. Em crida l’atenció la presència esquinçada d’un quadre de Cardona Torrandell. No em sobta, ja que aquest pintor vilanoví era una de les passions artístiques que ens unia i que ens havia suposat  més d’una conversa interessant. Fa uns mesos, en l’homenatge que es fa fer des de la blogoesfera a la figura d’Espriu, i coincidint amb el primer aniversari de la mort de Salvat, vaig escriure un petit article sobre la seva relació professional: “ 25 sense Salvat, 15 sense Cardona Torrandell,  1 sense Salvat”.

Al Culturas de la Vanguarida llegeixo l’article de Joan Ollé, “Apogeo y caída de Salvat en la pequeña Mahagonny”. No coneixia l’obituari que es va publicar a El País en motiu de la seva mort. Brutal! Demostra el poc coneixement que aquest “anònim redactor”, com l’anomena Ollé, tenia de Salvat. 

 Jo vaig ser, al igual que Ollé, una més dels milers d’alumnes que van passar per les seves classes d’Història del Teatre a la facultat d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona.  A diferència d’Ollé jo si que no dubto del “carinyo” recíproc que existia entre Ricard Salvat i jo. 

A la Universitat més d’una vegada m’havia posat en algun compromís. Recordo un dels primers dies de classe, quan ell acabava de rebre les llistes. Durant uns dies vaig passar totalment desapercebuda, però el dia que va començar a posar-li cara a aquells gamarussos que omplíem la seva aula, la meva tranquil·litat i anonimat es va acabar de cop. Li van cridar l’atenció els meus cognoms, molt coneguts per a ell, i no es va poder estar de fer-me aixecar davant de tots els meus companys i descobrir algunes detalls personals que havia pogut amagar fins aquell moment. El més destacat, explicar a tots els meus companys, que la professora que feia una estona havia estat al lloc que ara ocupava en Ricard Salvat, era la meva mare.  Segur que algun dia ho sabrien, però jo no esperava fer-ho tan públic! També em ve al cap el dia que em va fer aixecar davant dels companys i explicar TOT el que sabia sobre la història del Festival Internacional de Teatre de Sitges.  “Deu saber alguna cosa dels seu poble, no?. Ui el seu pare!” van ser les seves paraules davant de la meva cara d’incògnita i de vergonya. Ell no ho feia en va.  Sabia que en algunes persones la tàctica funcionava i en mi va funcionar: al dia següent estava buscant tota la informació possible sobre aquest festival que ell va dirigir, fins arribar a la figura de Cardona Torrandell, estudi el vaig publicar en aquest blog.

Però en Salvat professor, passava a un segon lloc quan es transformava en l’altre jo director de teatre. Aquí tots érem iguals, ens respectava i ens animava a fer la nostra feina de la millor manera possible. Va ser en aquest paper, i per treure’m  el mal gust de boca que m’havia deixat el col·laborar en la producció d’una peça teatral, que em va donar la possibilitat de treballar amb ell a l’obra “Okupes en el Museu del Prado”. Va ser una gran experiència que algun dia m’agradaria repetir... però sense ell no serà igual. Ni millor ni pitjor, simplement diferent.

1 comentari:

  1. Volem fer-vos arribar l'interès que tenim amb un nou projecte.

    Es tracta d'una pàgina web, on tothom que vulgui hi pot enviar fotografies dels
    treballs, obres d’art, en qualsevol de les seves expressions, on hi
    quedaran exposades després de passar la valoració del l’equip. L'interès només és de
    treure a la llum tants i tants artistes amagats.

    Si en sabeu d'algun només cal que l’animeu a que hi participi.

    La pàgina en qüestió és diu L'ART PER L'ART esta en construcció però ja es pot visitar.
    L'ART PER L'ART

    Ens agradaria molt la vostra coL·laboració i participació.

    L'Equip de l'Art per l'Art.
    artxart@tinet.cat

    ResponElimina