4 nov. 2010

3 DE NOVEMBRE DE 2010- 127 ANIVERSARI DEL NOMENAMENT DE GAUDÍ COM A DIRECTOR DE LES OBRES DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

 
A dos dies que el Papa Benet XVI arribi a Barcelona per celebrar la Consagració del Temple Expiatori de la Sagrada Família, i quan tots els diaris omplen pàgines i pagines repassant les extremades mesures de seguretat que s’han instal·lat al voltant del Temple i de la Catedral de Barcelona, on dormirà el Pontífex, o quantificant el cost d’aquesta trobada i els possibles beneficis econòmics que la visita suposarà per a la Ciutat; quan a només es parla de la guerra de pancartes (Papa t’esperem, Jo no t’espero...) o la guerra de banderes als balcons (Senyeres, Estelades, espanyoles i del Vaticà); i quan a les xarxes socials els grups a favor i en contra de la visita surten com a bolets, ahir dia 3 de novembre de 2010 es van celebrar els 127 anys del nomenament oficial d’Antoni Gaudí i Cornet com a nou director de les obres de construcció del Temple.  Així doncs, i fent la meva petita aportació a "l'esdeveniment de l'any", us deixo un petit resum sobre la construcció d'un dels edificis més destacats dins del patrimoni arquitectònic mundial!!!

1882- Inicis de la construcció del Temple

L’any 1882 es va posar la primera pedra del temple de la Sagrada Família de Barcelona. En aquells moments, el jove Gaudí encara no tenia cap relació amb aquest projecte, tot i que un any més tard va ser l’encarregat de realitzar un estudi sobre les columnes de la cripta.

L’origen d’aquest gran edifici el trobem en la persona de Josep Maria Bocabella, llibreter de professió i home de gran religiositat, que fou el principal artífex de la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Com a fundador l'any 1866 de l'Associació de debots de Sant Josep, Bocabella va imaginar  un projecte de gran envergadura que tenia com a condició principal la utilització de donacions com a únic mitjà econòmic par a sufragar las obres. Originàriament, el diner era entregat per fidel amb la voluntat d’expiar les seves culpes. Actualment, el finançament prové principalment dels diners deixats pels turistes que visiten el temple.

L’arquitecte que va rebre l’encàrrec de dissenyar el temple fou Francesc de Paula Villar, el qual va col.locar la primera pedra de la construcció el 19 de març de 1882. Per diversos motius, entre els que destaquen les desavinences amb Joan Martorell i Montells, arquitecte assessor de Bocabella, Villar va decidir deixar la direcció del projecte.

1884. Entrada de Gaudí  en la construcció del temple

El dia 3 de novembre de 1883, ahir va fer 127 anys, va ser un dia molt important per a un jove Gaudí de tant sols 30 anys, ja que  oficialment es va convertir en l’arquitecte de la Sagrada Família, iniciant així una aventura que ell no veuria culminada i que actualment, tot i que cada vegada avança amb més rapidesa, encara es troba lluny del seu final.

L’encàrrec per a convertir-se en el director de les obres del temple va arribar gràcies a la recomanació que Joan Martorell, amb el que Gaudí havia treballat anys abans, va fer al responsable del temple, el senyor Bocabella, un cop Francesc de Paula del Villar va dimitir com a arquitecte de la Sagrada Família.

El projecte proposat i iniciat per Villar, destacava pel seu estil neogòtic.  Quan Gaudí es va fer càrrec de les obres únicament s’havia iniciat la construcció de la cripta, cosa que no va impedir al nou arquitecte adaptar el projecte al seu gust. Entre les primeres decisions destacava la de construir un edifici de dimensions molt més grans.

El projecte ideat per Gaudí està format a partir d’una planta de creu llatina, l’àbsida de la qual estarà envoltat per un claustre. Tres portals seran els que donaran accés a al temple. L’entrada principal serà pel Portal de la Glòria, encara no iniciat, i dos laterals, el del Naixement i el de la Passió. 

Dividit en cinc naus, les seves grans columnes, encreuaments, nervis…. evoquen un gran bosc d’arbres alts i esvelts, demostració claríssima de la influència de la naturalesa a l’hora e construir.

La visió exterior de l’edifici destaca per la seva verticalitat, característica principal que es veu remarcada per l’existència de diversos campanars i d’un cimbori, que seguint el projecte de Gaudí, quan estigui acabat haurà de tenir els 150 metres d’alçada.

Un cop construïda la cripta (1883-1891) es va iniciar l’aixecament de la part visible del temple. En un primer moment va erigir el que seria l’àbsida (1891-1893), feina que combinava amb la construcció de la façana del naixement.

Entre 1891 i 1900 Gaudí es va dedicar principalment a la construcció de la façana del Naixement. L’arquitecte que fins aquest moment poques vegades havia aplicat l’escultura a les seves obres, aquí fa una excepció. En el projecte ideat per Gaudí, les figures omplien una gran part de l’espai disponible de la façana del naixement. Potser no un horror vacui com el que podem veure a l’actualitat, però si que va crear un interessant programa escultòric, per al que va comptar amb la col·laboració de grans escultors de l’època.

Amb aquesta façana Gaudí hi va posar una gran  dedicació i molt de temps, ja que a la seva mort l’any 1926, l’arquitecte únicament va poder veure acabat un dels molts campanars projectats, el de Sant Bernabé.

1926-2010. Una nova etapa per a la història del temple


Un cop mort Gaudí l’any 1926, la direcció de les obres del temple van passar a l’arquitecte Domènech Sugrañes, un dels seus deixebles i col•laborador. L’any 1936 i degut al complicat moment es vivia per l’inici de la Guerra Civil, Sugranyes va deixar el seu càrrec, i fins 1952 la construcció de la Sagrada Família va restar aturada.

Superades les limitacions que suposen una guerra i una post-guerra, les obres es van tornar a iniciar l’any 1952, i com a directors d’aquestes es van nomenar a arquitectes com Isidre Puig Boada, Lluís Bonet i Garí i Francesc Quintana. La voluntat primera de tots aquests tècnics era la de seguir fidelment el projecte dissenyat per Antoni Gaudí, una feina complicada ja que l’any 1936, durant les revoltes de la Guerra Civil, un incendi en els tallers de la Sagrada Família va fer desaparèixer tots els projectes originals i gran part de l’arxiu personal de l’arquitecte.

Les obres seguien avançant, i l’any 1976 es van inaugurar les quatre torres de la façana de la Passió. Però el gran canvi de rumb en la construcció del Temple va arribar l’any 1985 quan Jordi Bonet es va convertir en el nou director del projecte. Tres anys més tard del seu nomenament, Bonet va decidir que l’escultor Josep Maria Subirachs fos la persona encarregada de realitzar el projecte escultòric per a la façana de la Passió. Gaudí tenia una idea clara sobre com distribuir les diferents escenes de la Passió de Crist. Tot i que els directors de les obres del temple van donar total llibertat a Subirachs, aquest va respectar la idea de Gaudí, fet que no li va impedir realitzar un projecte molt personal. L’escultor, seguint l’exemple de Gaudí, es va quedar a viure en el taller de la Sagrada Família, des d’on va poder treballar gairebé exclusivament en aquest projecte. Les primeres escultures de Subirachs es van començar a col•locar l’any 1990.

Però són molts els artistes internacionals que al llarg dels anys han tingut algun típus de relació amb la construcció del Temple. Un dels escultors que porten més anys treballant-hi és Etsuro Sotoo, el qual ha realitzat entre altres, algunes figures de la façana del Naixement i els coloristes pinacles que rematen les torretes de la façana lateral.

Actualement encara falta construïr la façana de la Glória, la que esdevindrà l’entrada principal al temple. La construcció del qual significaria l’enderroc de tots els edificis que composen l’illa de cases que està entre els carrers Mallorca, València, Sardenya i Marina, un tema que ha provocat molta controversia entre els veïns que poden ser obligats a marxar de les seves vivendes. Sempre s’ha dit que el temps dirà quin era el futur d’aquesta construcció, però cada vegada les obres van més ràpides, i la pressió sobre aquests edificis és més forta.

2 comentaris:

  1. Benvolguts,

    Aquest apunt és molt interessant. Em permeto, però, d'afegir-hi un detall que, per a mi, em sembla prou interessant. Altrament, me n'estaria.

    Mentre Subirachs duia a terme el projecte de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, va tenir una activitat artística paral·lela intensa i productiva.

    Si hi esteu interessats, podeu consultar-ho al web de l'artista: www.subirachs.cat

    Gràcies pel vostre temps i l'enhorabona pel blog!

    Burg

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies per entrar al meu blog i pel comentar i per l'aclariment!!!! Tens tota la raó.... Subirachs va seguir treballant paral.lelament. Ara me n'adono que no vaig expressar correctament la meva idea de dedicació i passió.
    Personalment l'obra d'en Subirachs m'encanta... i si em fessin salvar alguna cosa de la Sagrada Família en el cas d'enderroc... li asseguro que no serien les escultures de Sotoo....

    Per cert.... aquest apreci per l'obra de Subirach també me l'ha donat la contemplació de les fotografies que Joan Iriarte ha fet de les seves escultures...

    Un cop més gràcies!!
    Beli

    ResponElimina