27 oct. 2010

IDEES LLUMINOSES III, o una nova incongruència de l'Ajuntament?

Dos diaris catalans, dos dies de diferència  i dues notícies que potser per a altres no tenen cap relació, però que a mi m’han fet pensar moltíssim.

 
El divendres 22 d’octubre, a les pàgines salmó de la Vanguardia es publicava un article on es  parlava àmpliament i amb tot tipus de detalls,  d’un projecte de futur que, al meu entendre i fins que no en tingui més explicacions reals i verídiques, amenaça Sitges.  Amb el títol “Sitges entra en escena”, el periodista Ramon Francàs dedica gairebé 3 pàgines a la presentació pública de QUALIA SITGES, L’ESPAI CREATIU DE LA MEDITERRÀNIA, una nova proposta que ja integro dins de les moltes “idees lluminoses de l’Ajuntament de Sitges”, grup que vaig crear en aquest blog ja fa molts mesos. 

Desprès de donar-li unes quantes voltes al tema, i refredats els primers pensaments quen vaig llegir la notícia, penso que darrera d’aquest nou invent del consistori sitgetà hi ha més un gran dispositiu publicitari i de màrqueting, sempre recolzat pel periodista Francàs, del que per cert, encara espero que publiqui a les pàgines de la Vanguardia nou article sobre les reivindicacions de la Plataforma S.O.S Sitges, que una realitat urbanística, artística i de formació.

 A la presentació de QUALIA es van explicar els principals objectius que han portat al nostres dirigents a crear tirar endavant aquest projecte, i un cop més va tornar a sortir el nom de l’omnipresent Santiago Rusiñol i de la seva casa-museu, el Cau Ferrat, edifici que posen com a exemple d’espai de creació i modernitat, però que en aquests moments es troba en veritable perill de desaparèixer.... si és que no ha desaparegut ja!!!.El Cau Ferrat, al igual que el Palau Maricel, conjunt arquitectònic que tot i estar catalogats amb un nivell màxim de protecció, es troben immersos en un projecte de remodelació, que no restauració, que encara ha de demostrar la seva legalitat, i que està avalat per un ajuntament que no sempre que pot parla de patrimoni i de conservació, una incongruència més que queda remarcat amb aquesta declaració d’intencions que publiquen en la presentació de Qualia:

 “ L'Espai de la Mediterrània, neix amb l'objectiu de preservar el patrimoni arquitectònic i cultural del nucli històric de Sitges i dinamitzar-lo culturalment i artísticament. En aquests moments ja s'estan duent projectes tangibles a l'Espai de la Mediterrània com ara la reforma dels museus de la façana Marítima de Sitges, l'obertura de la Casa Bacardi o el Museu d'Art Contemporani de la Fundació Stämpfli”.

Un cop més torna a aparèixer l’odiós concepte dels “Cau Ferrat del segle XXI”. Els seus promotors deuen pensar que els sitgetans sóm imbècils, i potser tenen raó, ja que ens van marcant gols i no ens posem mai les mans al cap, o si més no, ens costa fer públic i notori el nostre disgust. Ara ens colen aquest gran i innovador projecte de Qualia,  amb un pressupost de 150 milions d’euros, als quals hauríem de sumar-hi els 10 milions d’euros que en un primer moment es van quantificar per a la remodelació dels Museus de Sitges, un projecte destructiu  molt mediterrani...... I seguint aquesta política d’apropar i facilitat la cultura i l’art al poble, que encara que ells no hi pensin mai, és el que paga, l’Ajuntament de Sitges inclou en aquest gran projecte internacional, mundial, universal............i perduts en un llac, mar, oceà.... d’edificis “fantàstics i plens d’utilitat”, la nova biblioteca pública i dues escoles  municipals que s’esperen des de fa molt de temps, la de música i la d’arts plàstiques. 

I per controlar tot aquest nou poble, i seguint la tendència clàssica de la casa, l’escola, l’església ( no se si els hi servirà la nostra estimada ermita del Vinyet, o potser prefereixien construir un nou edifici per a la religió de la Cienciologia, molt més “cool” i adient) i ..... clar,  “el nou edifici consistorial”. Però que no s’instal·len aviat a una de les altres “idees lluminoses”, el Sitges Reference?.  I quan deixin aquest edifici digne de ser la seu de l’spiderman, per les moltes possibilitats de distracció que li pot suposar la red que l’envolta, a qui li pensen encolomar el gran deute que ha suposat al poble de Sitges?

Inversió total de 150 milions d’euros i s’espera crear 2.200 llocs de treball. És a dir, i mirant-ho fredament, 68.182 euros de cost per persona “enfeinada”. Res, el temps ho dirà!!!!



Un cas molt diferent és el que em trobo a la revista dominical que em van entregar amb els diaris Avui , el Punt i alguns més...  Una única i bella imatge de la façana de l’edifici de la Farinera de Girona, serveix per il·lustrar la portada i contraportada de la revista PRESÈNCIA. “Cent anys de la Farinera” és un gran recorregut documental i fotogràfic a través de la història d’aquest destacadíssim exemple del patrimoni arquitectònic català, i que des de fa més de 10 anys, i desprès d’una gran reforma, es va convertir en la seu central del grup editorial El Punt. 

Tots els articles que s’hi publiquen són molt interessants i aposten moltíssima informació, convertint aquesta petita revista en un llibre més dels que omplen la meva petita biblioteca sobre la història de l’arquitectura catalana. Espero torbar el moment per fer una escapada a Girona per poder visitar l’exposició que sobre l’edifici i el seu autor, l’arquitecte Rafael Masó, s’ha organitzat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de la ciutat. 

Al llarg de la revista hi ha moltes frases interessants i que ratifiquen la idea que molts tenim sobre la conservació dels edificis patrimonials. En el seu article, Narcís-Jordi Aragó hi escriu una idea molt interessant: “ Molts dels edificis de Masó han desaparegut, menystinguts per la incomprensió o directament engolits per l’especulació. D’altres han estat grollerament manipulats o resten desprotegits i progressivament degradats. D’altres, per sort, han estat reivindicats i han rebut l’atenció merescuda. És el cas de la Farinera: adquirir-la i rehabilitar-la ha estat la millor manera de salvar-la com a peça única del patrimoni. 

També és important la declaració d’intencions que fa Arcadi Pla i Masmiquel, arquitecte encarregat del projecte de restauració i ampliació de la farinera. El seu projecte va guanyar el concurs públic al que s’hi van presentar dues propostes més. A l’hora de plantejar-se aquesta obra Pla es basa en un trets fonamentals com: 1-“En arquitectura, la consciència del lloc és la base sobre la qual cal estructurar els plantejament més adequats, en el cas de la intervenció sobre els edificis històrics, l’esmentada condició neix de la presència del propi edifici i de la seva història, que cal preservar, no solament en les formes mes destacades, sinó prolongant els criteris estratègics del projecte original”. 2- “Entendre el conjunt com una sèrie d’edificis de diverses èpoques imbricats amb la ciutat. 

En aquest projecte de restauració, també hi ha un altre projecte d’ampliació, amb la construcció d’un edifici modern. Però com també declara l’arquitecte: “Del resultat final vull destacar dues coses: d’una banda, que molta gent passa per davant i admira l’obra pensant que només l’he restaurat l’edifici vell, i que no hem fet res més que això...”


Ara enteu on he trobat la relació entre les dues notícies?????

1 comentari:

  1. Assumpte: Quàlia (paraula catalana) versus Qualia (paraula castellana)

    Crec que s’hauria de proposar a l’ajuntament de Sitges (en l'hipòtesi de que es dugués a terme el projecte), la catalanització del nom Qualia (actualment aquesta paraula està espanyolitzada o llatinitzada) ja que en català, al tractar-se d’una paraula esdrúixola, li pertocaria dur un accent obert a la lletra a, passant-se a dir Quàlia (en català) i no pas Qualia (en castellà o llatí), tal i com apareix oficialment. En castellà, en la paraula Qualia, tot i recaure l'èmfasi en la primera a, és una paraula plana (i no pas esdrúixola) i per això no s'accentua.
    He mirat al Wikipèdia el nom de Quàlia i significa el següent:
    Els quàlia són el nom genèric que adopten tots aquells continguts subjectius de la ment en filosofia. Corresponen a les sensacions i idees qualitatives, com per exemple la percepció exacta d’un color concret.
    Característiques:
    Daniel Dennett caracteritza els quàlia com a:
    • inefables; donada la seva natura subjectiva no es poden comunicar a d’altres
    • intrínsecs, perquè no canvien segons la relació amb altres continguts mentals o exteriors
    • privats
    • immediatament perceptibles per la consciència

    ResponElimina