7 oct. 2010

EL RETORN DEL MICO FILÓS!!!!!!


Foto de Annacodi
Fa uns anys no podia anar a dormir si abans no havia aconseguit resoldre completament els mots encreuats de la Vanguardia, un vici perillós ja que la superstició s’havia convertit en la principal promotora d’aquesta obsessió!!!! Pensaments com,  “si no el resolc perfectament em caurà un test al cap!!!” feien que li donés voltes i voltes fins al punt d’omplir tota la graella impetuosament amb la possibilitat d’inventar-me una paraula diària. 

Però per sort o per desgràcia, aquests darrers mesos el meu cap i el meu temps s’ha vist ocupat per  temes diversos que m’han absorbit de tal manera que ja no puc invertir tant sovint part del meu cervell en aquesta bona voluntat d’incrementar el diccionari català, ni en escriure en aquest blog!!! 

Però els dies que m’hi poso... m’hi poso, i els invents lingüístics d’en Màrius Serra a la Vanguardia, tenen un contrincant trepitjant-li els talons..(ja m’agradaria!!!). Així doncs, un d’aquests dies vaig tornar a agafar aquestes pàgines salmó, les vaig plegar i vaig desconnectar-me del que m’envoltava.... i va ser en un d’aquests moments de pau que vaig llegir una paraula que feia tems que no sentia i que durant anys havia estat recurrent a casa meva: Mico filós!!! 

Si, de petita aquest animal havia servit a molts per referir-se a la meva persona, però fins que no la vaig veure escrita a la Vanguardia, no em va picar la curiositat de saber si existia o no aquest bitxo..... Vaig a l’enciclopèdia  Catalana  i no existeix....... però penso que no pot ser, i vaig a Google i busco la referència pensant que si poso l’opció de fotografies em sortiran centenars d’imatges d’un homínid prim i llargarut... però no.. res de res.... i únicament hi trobo una possibilitat, la cançó de la Trinca de 1974, “Mico Pelat” on la primera estrofa ja diu “Mico Pelat, cara de Gat..., Mico filós,  cara de Gos”.... Així doncs que pel fet de néixer poc desprès de l’èxit d’aquesta tonada, durant uns anys em va tocar el rebre.... “ets un mico filós”.... però a mi m’agradava i mai hi vaig trobar cap mala intenció en aquesta manera d’anomenar-me.... com tampoc  crec que n’hi hagués en altres nom que m’he sentit al llarg dels anys com Carquinyoli i Endimari.

Pensareu.... i aquesta tonteria d’entrada a que ve?, doncs és fruit de la necessitat de retornar  d’una manera no molt brusca al blog. Aquests mesos he pensat que potser em trobava en crisi bloguera, però crec que es deu més a  la falta de temps o de capacitat de poder combinar família, feina i lluita patrimonial, però com que estic segura que les tres causes s’ho valen, i ara espero que quest blog torni a recuperar el protagonisme que ha perdut durant un temps.... igual que també intentaré retornar al repte diari dels mots encreuats..... i a la superstició de “ si no el resolc no puc escriure al blog”... Benvinguts!!!!!!!

2 comentaris:

  1. Ben retornada. Trobàvem a faltar una mica de gresca blocaire reivindicativa!

    A casa això de Mico filós ho deien quan volien dir que eres un poca cosa... i que no et posessis on no et demanen. Més o menys.

    ResponElimina
  2. Com que a casa també em deien mico filós per menjar poc, he buscat al diccionari se sinònims i frases fetes de
    M. Teresa Espinal i a DESNERIT he trobat- mico filós persona desnerida, d'aspecte ridícul.
    Espero que no m'ho diguessin per la segona accepció.
    Una abraçada
    Roser

    ResponElimina