3 set. 2010

UNA HISTÒRIA REAL.....

Siiiiiiiii, ho sabia!!!!! Ha contesta!!!! Des del moment que vaig llegir aquella carta sabia que el conte tindria la resposta que es mereixia, i més coneixent el seu autor.

El dilluns 31 d’agost, i com cada matí, agafo la Vanguardia. Crisis i política segueixen dominant portades i interiors.... quina mandra!!!! Però quan arribo a les pàgines de les Cartes dels Lectors em trobo amb una de títol original “El seu nom... Olivia”. La llegeixo i la història que allà s’hi explica m’enganxa. 

Sembla la trama d’una d’aquelles novel•les curtes que llegia durant els meus grans estius adolescents..... La curiositat em fa mirar qui és el que firma el text i sorpresa...... en Xavi!!????. Corro a llegir la carta als que hi ha per casa i mentre els tinc a tots atents sona el telèfon.....La Rosa Maria que truca per felicitar als Ramons de la família... nosaltres ni cas... ens interessa saber que pensa de la carta... carta, quina carta? Si, la que es publica a La Vanguardia... és el teu Xavi?. No en sap res, però la història li és familiar.......

La busco al diari de dimarts, dimecres, dijous i.... bingo!!!!! El divendres hi ha la resposta amb una nova carta.... la Olivia s’ha decidit a contestar al seu admirador, i per sort per a tots els que estem enganxats a la bella història, ella també ens ha fet partícips de la seva experiència....... i ha fet que molts somniïn amb el proper estiu.... Fins ara al facebook hi havia diversos grup que feien referència als estius Estrella, aquells anuncis irreals i imaginaris que paga una empresa de cerveses on es parla d’un estiu d’amor a Formentera....... jo crec que els que creuen amb les històries reals haurien de crear un grup per a tots aquells que volen viure una història com la Olivia i el Xavi....

El futur dirà.... i jo el sabré..... però aquí queda la meva crònica..... molta sort i temps.!!!

Olívia

L'estiu és ple d'històries. És dimarts 17 d'agost, i el sol deixarà aviat de daurar-me la pell a la platja menorquina de Cavalleria. Un impuls intern em porta a intercanviar unes poques paraules intranscendents amb ella, i ,tot seguit, reprenc la meva marxa amb bicicleta fins al far. Al baixar, la torno a veure a la carretera esperant ser recollida en cotxe i, rere les ulleres de sol, els nostres ulls tornen a creuar-se fugissers.
És dissabte 21 d'agost per la nit, i he quedat a l'entrada del poble de Sant Climent que aquest cap de setmana celebra les seves festes. La nit avança i altre cop la casualitat fa que coincidim en un carrer. Unes poques paraules ens revelen el nom de l'altre, i descobrim que tots dos estem a Fornells i que tots dos som de Barcelona.

Les reduïdes dimensions de la vil·la de Fornells ens deparen una tercera i última trobada la tarda del diumenge 22. Ella duu un estiuenc vestit a franges blanques i verdes que realcen el negre dels seus cabells, els seus ulls, i el moreno de la seva pell. Al acomiadar-nos m'adono que alguna cosa d'ella m'ha atrapat, i que sense cap més coneixement que el seu nom, l'esperança d'una nova trobada es dilueix d'una manera directament proporcional a la infinitat de carrers, places, botigues, bars i restaurants de la ciutat de Barcelona.

Tot i això, res no té perquè ser impossible si s'intenta, doncs és la possibilitat d'assolir un somni el que fa que la vida sigui interessant.

El seu nom... Xavi

Un estiu més que s'acaba. Torno a fer un any més el recorregut cap a Maó per agafar el vaixell que em portarà cap a Barcelona. De camí, la meva ment vola pensant en totes les experiències viscudes entre aquells poblets, platges, ports... Mentre esperem per embarcar agafo el mòbil. Un missatge d'un número desconegut. Em parla de La Vanguardia, d'una protagonista d'una història amb el meu nom i de la meva platja preferida. No entenc res. El rellegeixo en veu alta. Els cotxes de la cua del costat ja embarquen. No m'ho penso, surto del cotxe i vaig al quiosc del port a buscar el diari. Existències exhaurides. Mentre torno, busco amb la mirada, entre bosses, bicicletes i famílies, algun lector amagat. El conductor del nostre costat està llegint el diari. Li demano i busco nerviosa les cartes dels lectors. Acabo tremolant. Sóc jo i ell és... el noi que em va dir que el fang de Cavalleria tacava, millor que me'l tregués amb sorra, el que em va oferir un got de pomada a les festes de San Climent, el que sortia de la mateixa casa de l'exposició de Fornells i qui em va dir que si ens tornàvem a veure em demanaria el número de telèfon... Increïble? L'estiu té moltes històries, sí, i aquestes diferents punt de vista. 

Per sort de vegades la realitat supera la ficció, els somnis. I, fins i tot, la Barcelona d'infinitat de carrers, places, botigues, bars i restaurants pot ser l'escenari perfecte per un darrer retrobament entre dos desconeguts que l´atzar va presentar. Si s'intenta, per què no?

2 comentaris:

  1. Ostres ostres ostres!!! GENIAL LA HISTÒRIA, LA CASUALITAT I COM DIU ELLA... Els diferents punts de vista!!! XDDD

    De moment ell ha guanyat un "Try again" amb bonus inclòs perquè està clar que a priori estava difícil que això avances... ni que es trobessin pel carrer... ;P

    Molt bona la història i realment enganxa! L'estava llegint amb una tensió a sobre... com quan no troba el diari! ;D Ara, ja que coneixes el noi... ejem ejem! Explica'ns més coses de com avançarà la història!!! Perquè també hi ha el dubte de com s'ho farà per contactar? A la Vanguardia li donaran les dades¿?

    I per cert, reament això sí és una història d'amor d'estiu... lo de la Damm és una vergonya... Començant perquè com molt bé explico en el meu blog... Per Formentera s'hi va en MOTO!!! ;)

    P.D.: benviguda al món blogger again! ;) I la meva àvia ja em va dir que em seguies llegint, a veure quan ens trobem que jo crec que no ens identifiquem més que altra cosa! ;P

    ResponElimina
  2. jajaja! Em responc a mi mateix... La Vanguardia per si sola es va encarregar de fer de "Celestina"... i apareixen ells dos a la PORTADA del diumenge!!! ;D

    Vamos que tota Catalunya ja coneix la història... XDDD Això sí, sense anims de ser molt crític... la noia només té 20 anys... i ell 32... ejem ejem! XDDD

    ResponElimina