3 set. 2010

LA PERFECTA INTEGRACIÓ ENTRE l'ART I LA TRADICIÓ. Article dins del Programa de Festa Major de Sitges 2010

 
Sitges sempre ha destacat per ser el refugi ideal d’artistes de tots els temps. Tant els nascuts aquí com els que han vingut de fora han trobat en els nostres paisatges i personatges la font d’inspiració per a moltes de les seves obres. Però aquesta atracció també l’han sentit per captar l’ambient d’algunes de les festes tradicionals que cada any es celebren a Sitges, trobant en els seus actes religiosos o festius, un tema que els hi ha possibilitat moltes obres interessants, quadres que amb els anys han esdevingut importants documents gràfics per a conèixer la història de Sitges.

La representació de la Festa Major, una de les dates més populars en el calendari sitgetà, ha estat un d’aquests temes recurrents.  Al llarg dels anys aquesta diada ha mantingut una relació molt estreta amb el món de l’art, ja sigui per les moltes vegades que ha estat representat algun dels seus balls, o per la participació activa d’artistes destacats en el disseny dels protagonistes principals de la festa, gegants, capgrossos i feres fogueres.

Una de les primeres obres en que es tracta el tema de la Festa Major de Sitges és la que pintà l’any 1883 Joaquim de Miró i Argenter (Sitges, 1849-1914). Des de la observació d’aquest quadre podem gaudir d’un Sitges antic amb unes interessant construccions tan sòbries com elegants, que obtenien tot el protagonisme arquitectònic uns anys abans que arribés el gust  Modernista. Per un dia, els veïns deixen els quartos de reixa, per poder gaudir dels balls amb més intensitat. El pintor, situat al balcó de casa seva al carrer  de les Parellades, a l’alçada dels carrers de Sant Pau i de Sant Pere. Tot i que hi ha moltes coses que ens recorden la festa actual, com les ganes amb que piquen els bastons, l’elegància dels gegant i el fum dels coets dels dimonis al fons, els pocs espectadors que esperen el pas dels balls, ens mostren un Sitges més petit, i una festa Major que en aquells anys encara era un goig exclusiu per als veïns de Sitges i també per a tots aquells sitgetans que per una raó o altre vivien fora del poble, ja fos a Barcelona, terres americanes o resta d’Europa. Aquests aprofitaven tornar de visita a Sitges coincidint amb la Festa Major. Un exemple és el cas de Joaquim Espalter que a mitjans del segle XIX, feia coincidir la visita al seu poble amb la celebració de Sant Bartomeu.

Al fons de la composició, i fent una trampa paisatgística, un “capricci” com aquells tan utilitzat pels  pintors paisatgistes venecians del segle XVIII i que desprès farien seva els artistes de l’escola luminista, Miró situa l’església parroquial, una imatge que li serveix per a reforçar el sitgetanisme de l’escena.

Amb “La Processó de Sant Bartomeu”, pintada l’any 1884 per Felip Masó i Falp (1868-1929), la tendència iniciada per Miró es repeteix. En aquest quadre hi apareixen retratades diverses personalitats de Sitges molt conegudes en el seu moment com era el mossèn Fèlix, que es pintat amb la seva capa pluvial; el de sobrenom el “Tigre”, que va vestit de gala; el que es anomenaven “Quadrats” que és el que porta la bandera, i els músics coneguts per “Rateta” i “Tunyineta”.  Aquest fet anecdòtic, unit a la qualitat artística del quadre va contribuir a la gran popularitat d’aquesta obra entre els sitgetans, èxit que es veié incrementat amb la comercialització d’unes reproduccions a color del quadre de Masó. Aquestes petites oleografies encara es poden trobar avui en  moltes llars sitgetanes i cases de sitgetans allunyats de la Blanca Subur, imatge que els hi serveix per sentir-se més units al seu poble i a les seves tradicions.

A partir dels quadres de Miró i Masó, i fins a avui, la llista d’artistes que d’una manera o altra han plasmat la seva visió personal sobre la Festa Major és llarga i molt variada. Però si n’hi ha un que ressalta per damunt dels altres, per la quantitat d’obres que arribà a realitzar on tractava escenes de la Festa Major de Sitges, i per la seva responsabilitat en el disseny d’un dels protagonistes més importants de la festa, el Drac, aquest és Agustí Ferrer Pino.


Alguns dels seus dibuixos servien per il·lustrar les cròniques que durant els dies propers a la Festa Major, es publicaven als setmanaris locals com La Punta, El Baluard, l’Eco o L’Amic de les Arts; altres eren encàrrecs que rebia per tal d’omplir de color i gresca les parets d’alguna llar sitgetana. En tots els casos es tracta de dibuixos i olis amb molt de moviment i color que plasmen a la perfecció l’ambient festiu que es viu a Sitges durant aquest calorosos dies d’agost. Ferrer Pino, amant de tot el que envoltava el seu poble, capta i transmet la força amb la que piquen els joves pastorets, l’elegant moviment d’uns bastoners experts i la gracia de l’angelet recitant el vers sobre l’arc de cercolets.....obres en les que gairebé sempre al fons, i amb una posició privilegiada, destaca la presència de la Punta, una manera de reforçar el sitgetanisme que com ja hem senyalat ja havien utilitzat els pintors de finals del segle XIX. Aquestes mateixes escenes de Festa Major són les que tria l’any 1926 per decorar pictòricament una col·lecció de peces de ceràmica, conjunt que va tenir un gran èxit entre el públic que visità l’exposició.

L’any 1935 Ferrer Pino va més enllà i pinta una de les seves obres cabdals. En un llenç de grans dimensions l’artista ens situa en un espai irreal però fàcil de reconèixer. De nou un “capricci” basat en el paisatge sitgetà en el que un cop més la imatge de la Punta adquireix un protagonisme destacat dins de l’obra. En ell s’hi representen  els tabernacles amb els sants Patrons i la Bandera de Sant Bartomeu, i tots els balls populars que conformen la festa: la Moixiganga, els bastons, cercolets, pastorets, els gegants sense corona, ja estàvem immersos en una República i tots els símbols monàrquics eren amagats, el foc dels diables i al fons el Drac, peça fruit de la seva imaginació. Una escena que queda envoltada per un so imaginari de gralles, timbals i espetecs de coets, que ens fa entrar a l’ambient i gaudir de la festa que s’hi viu.

Exagerant una mica, però basant-nos en la gran popularitat que va adquirir el gravat  de “La Processó de Sant Bartomeu” de Felip Masó, podríem dir  que aquest va ser l’origen del cartell anual que anuncia la Festa Major, una tradició que es pot considerar un bon aparador per conèixer l’obra dels principals artistes així com la tendència estètica dominant de cada moment. El seu recull, també ens serveix per  fer-nos una clara idea de quina ha estat l’evolució de l’art de Sitges durant aquest darrer segle, ja que al llarg de tots aquest anys en el disseny del cartell hi han participat diversos artistes sitgetans o que han tingut una intensa relació amb el poble.

Però tot i que no té la mateixa difusió pública que el cartell, el programa de la Festa Major també té un paper destacat com a trampolí per a molts joves artistes sitgetans, ja sigui per la seva participació en el disseny d’aquest llibret, un fet cada vegada més important, així com en la seva il·lustració.  Fou l’obra de Ferrer Pino la que serví per il.lustrar durant les primeres dècades del segle XX molts dels catàlegs, privilegi que any més tard passaria a mans d’Agustí Albors, importat artista que sempre ha destacat per la seva visió personal i original de la Festa Major. Entre les col·laboracions d’Albors destaca el programa de 1975, amb els dibuixos dels gegants, els nans, diables, cercolets, bastons i moixiganga, unes petites obres que ens recorden les auques de principis del segle XX.

La llista d’artistes que s’han inspirat en la Festa Major és llarga i variada. Des de pintors reconeguts i amb una llarga trajectòria, que han vist amb la seva elaboració del cartell una reconeixement al seu treball, fins als joves creadors i dissenyadors que troben en aquest format una molt bona manera de donar a conèixer les seves obres.

Els artistes han també han tingut un paper protagonista a l’hora de dissenyar els protagonistes de la festa. Del seu enginy han sorgit les figures tan estimades com els gegants, capgrossos  i bestiari.

A finals dels segle XIX i pel mal estat en que es trobaven els Gegants Moros, la Comissió va plantejar-se la seva restauració, però vista la dificultat que aquesta suposava, finalment decidiren destinar tots els diners recollits mitjançant subscripció popular per a la restauració, en la construcció d’un nous gegant.

El dibuix dels figurins va ser fet el dibuixant Lluís Labarta, un dels artistes que formava part del cercle més íntim de Santiago Rusiñol i amb el qui compartia l’ interès pel col·leccionisme de ferros artístics. Labarta destacà en el camp del disseny de vestuari teatral, coneixement que el portà a ser nombrat professor d’indumentària de l’Institut del Teatre, institució que anys més tard també acolliria a l’artista sitgetà Artur Carbonell, autor l’any 1955 del disseny actuals dels vestits dels gegants.

Un altre protagonista de la festa sitgetana és el Drac, presentat el 23 d’agost de 1922, amb una gran festa celebrada a la Punta. Pocs mesos abans  l’alcalde Josep Planas Robert, encarregà al pintor Agustí Ferrer Pino el disseny i la construcció d’una Fera Foguera que completés la Festa Major. Aquest mateix any 1922, Ferrer Pino també va realitzar un tapís que s’estrenà a l’edifici de l’Ajuntament.

El drac que va ser construït a la fusteria Forment al carrer de Sant Gaudenci, va ser rebut per tots els balls populars, i amb ell també es presentaren els cabeçuts del Patufet, en Bernat, la Tecla i en Bartomeu. Aquests petits homenets han aconseguit gràcies a la seva simpatia fer-se un paper entranyable dins de la festa major, fins al punt que al llarg d’aquest segle han estat molts els que s’han anat incorporant al grup, esdevenint protagonistes de diversos cartells.

L’any 1992, Sitges celebrava el centenari de les Festes Modernistes, i fou aquest el motiu que portà a Núria Corretger i Maite Prió a dissenyar els cap-grossos que representaven dues figures del modernisme, com eren el músic Enric Morera i el polifacètic Santiago Rusiñol. Des de fa uns anys es té previst construir els cabeçuts de Miquel Utrillo i Ramon Casas, personatges que units als primers van marcar un dels moments artístics més importants a Sitges, anys en que l’art s’entenia com un tot, en el que s’incloïen disciplines tan variades com la pintura, escultura, teatre, música i disseny gràfic. Totes elles arts que d’una manera o altre conformen els diversos actes de la nostra Festa Major.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada