11 juny 2010

TEMPS AL TEMPS


 Deixar respirar durant uns dies el blog únicament m’ha servit per reafirmar amb més força moltes de les denuncies que he llençat des d’aquí els darrers mesos. La lluita per a conservar el nostre patrimoni no s’atura. Cada dia que passa estic més segura de que tot això ens ha de portar fins algun port... no se si quan hi arribem aquest serà el somniat port d’Itaca.... o no... però no embarrancarem. 
Hem superat la bogeria dels Bilderberg, la festa del Corpus amb aigua i angelets polèmics al peu de les escales de l'altar al Cap de la Vila. No hem superat l'inici sobtat de les obres als museus... però temps al temps....... i en pocs dies haurem de superar les votacions per a l'autodeterminació de catalunya, una alegria per a molts, i una perdua de temps per a altres..... jo estic dins del primer gurp, penso que temps al temps.  I no podem oblidar la gran festa de mitjans del mes de juliol......la "gay parade" amb carrosses carnavaleres i eleccions de misses..... però aquí també haig de dir: temps al temps!!!!!.
Ahir sortia publicada a tot arreu la notícia de les moltes il·legalitats que ha comportat l’aprovació del projecte  de construcció d’un hotel al costat del Palau de la Música, i un cop més han estat els veïns els que amb la seva lluita contant però ferma, han aconseguit desemmascarar i demostrar que les seves denuncies estaven més que fonamentades i documentades...... però pq hem d’arribar fins aquest punt? Quins interessos ocults hi ha per a que els nostres governants es facin els sords davant de les queixes del poble?  Som “bitxos raros” els cada dia persones convençudes de la necessitat de conservar el nostre patrimoni?  Aquesta proliferació de Plataformes pro patrimoni són una moda que en pocs mesos pot quedar en l’anècdota?
Per sort la resposta a aquesta darrera pregunta la he trobat enseguida. Aquest interès per conservar el patrimoni no ha sorgit així com així. Al llarg dels segles han estat molts els homes i dones que d’una forma totalment altruista i no diguem desinteressada, ja que l’ interès és clar i manifest: conservar el patrimoni.  En un article publicat el dia 1 de desembre de 1916 a la revista “Vell  i Nou” trobem una interessant reflexió sobre aquest tema de la necessitat de conservar el patrimoni arquitectònic.  En la redacció d’aquesta revista fundada l’any 1915 hi havia noms tan destacats en el món de l’art i la cultura com Francesc Pujols, Xavier Nogués, Romà Jori, Joaquim Folch i Torres i el mateix Miquel Utrillo.
Amb el títol de “La Basílica” el seu autor escriu:
En el començament de la vida de  nostra publicació, quan vàrem tenir d’aixecar la veu un poc alarmats davant del poc respecte que’s guardava a les cases dels Canonges del carrer de la Pietat, menaçades de reforma malmetent-se  tot el séu  caràcter, destruïnt tot el séu encís. Ara, tot just ara, quan tots els pobles es preocupen d’anar conservant la fesonomia propia de les seves velles cases, des séus vells carrers, per anar conservant una tradició que és com allargar la vida; que totes les reformes procurin fer-se anant rejovenint to el caduc, sense destruir-ho; tot just ara vèiem nosaltres com s’anava a perdre, per incuria, no tan sols unes quantes casetes, sino tot el característic d’un dels recons i barris més típics de Barcelona.
(..... ) Ja fa dies que hi estàn treballant a les casetes del carrer de la Pietat. En Miquel Utrillo, mestre en saber treure profit de les coses, ha portat la direcció de les obres. Ell, que ha anat fent de les casetes de pescadors de Sitges un palau, i que ja extès el palau per tit un barri, juntant-ho i lligant-ho tot, era l’home més indicat per a no predre’s per entre mig dels alts i baixo, quartets i saletes, cambres i recambrons, d’una o l’altra de les cases dels Canonges.
No es destrueix res. Sols se posa en ordre. No es converteix la caseta modesta en palau de luxe. Se li renta la cara, Es conserven els mateixos vells artesonats, les mateixes rajoles vermelles.
(......) A les cases dels Canonges s’hi havia amuntegat les obres, fent desaparèixer tots els detalls de construcció del segle XV. Avui aquestes han estat accentuats i posats de manifest. Queda instal.lada d’aquesta manera i amb exquisit gust una veritables casa catalana· (sic)”
Els noucentistes tenien clara quina era la política conservacionista que es tenia que seguir...... ara els nostres grans homes i dones de la cultura catalana, i a la vista del seu silenci davant del desastre patrimonial i arquitectònic que es pensa fer amb la reforma dels  museus de la façana marítima de Sitges,  no veuen aquest camí  marcat fa gairebé 100 anys, com la millor opció per a mantenir el que es nostre i ens defineix. 
Jo vull que en un futur pugui passejar per Sitges de la ma amb la meva filla i ella amb la seva, amb el mateix orgull que la meva besàvia passejava de la ma amb la meva avia.... però amb les darreres actuacions urbanístiques dutes a terme a Sitges dubto que això es pugui complir.... però com ja he dit, jo, potser utòpicament, seguiré lluitant per aconseguir-ho. Temps al temps.........

1 comentari:

  1. M'agrada molt la teva mare,de petitona,agafada de la mà de la teva àvia.Una foto per enquadrar-la.Torno a dir-te que amb la teva mare ACS hi vaig parlar molt els anys 83 !

    (Amiga Beli,el deixo a la teva consideració,si vols publicar-lo o no,ja que és Memòria Històrica a Sitges,tanta com la del Dr Robert)


    Medalla d’Or de la Ciutat al Generalíssim (1949)

    *Es prepara la visita del General Franco a la Vila de Sitges,el 8 de juny de 1949,acompanyat de totes les autoritats provincials,del Director General de Seguretat,del Ministre de Governació a més de la publicació d’una nota al Setmanari l’Eco de Sitges,tot agraint la gran col.laboració prestada a totes les classes socials sense cap excepció-.
    Sitges entrega la Medalla d’Or de la Ciutat al Generalíssim
    S’hi organitza una campanya popular entre la població sitgetana per tal que el General Franco sigui a més de ben rebut a la Vila,atorgar-li la Medalla d’Or de la Ciutat,cosa que l’alcalde en Juli Martínez i Àvila agraeix per ésser popular aquesta rebuda triomfal-.El pressupost resultant és aquest:
    *Medalla d’Or,13.369’25 ptes per subscripció popular-.
    *Despeses per la Medalla d’Or de la Ciutat...............................8.000 ptes
    *Preu del Pergamí..............................1.500 ptes
    *Bonos per als pobres de la Vila...............................3.550’55 ptes
    *Sobrant............................316’25 ptes
    *Total............................13.369’25 ptes
    La Corporació Municipal manifesta força conformitat a les factures de despeses presentades en motiu de la visita a la Vila del Cap d’Estat,en Francisco Franco-.
    El total en realitat és de 47.205’36 ptes-.

    *Divendres, 23 d’Abril. Vespre. Saló de plens:Un apunt històric, que neix a partir de diferents comentaris que hom ha escoltat sobre l’assumpte de la Medalla d’Or de la Ciutat.

    *Sí,el Generalíssim Franco, va rebre la primera medalla de la Vila de l’Ajuntament de Sitges, i el pergamí declarant-lo Fill Adoptiu, durant la visita que féu el 8 de Juny de 1949.

    *La Vanguardia de l’endemà,en un extens reportatge gràfic de prosòdia florida i laudatòria, on es reproduïren les paraules de l’aleshores alcalde Julio Martínez Ávila:
    “Tengo el honor de ofreceros con esta medalla, en la que va un poco del corazón de todos los suburenses, la expresión de nuestra gratitud por lo mucho que os debemos y por lo mucho que de vos esperamos. I, en paràgrafs posteriors, el cronista afegia: Seguidamente, el alcalde entregó al Caudillo un artístico pergamino, en el que consta el nombramiento de Hijo Adoptivo de Sitges en su favor. Le ofrendó también la primera Medalla de Or de la Vila, en cuyo anverso figura el escudo de la villa, y en su reverso la imagen de la Virgen del Viñet, Patrona de Sitges. Su Excelencia firmó después en el libro de honor de la Corporación, saliendo después al balcón recayente en la Plaza del General Mola, donde la muchedumbre le tributó una ensordecedora ovación, y desde donde presenció una exhibición de folklore suburense, consistente en el “ball de bastons”, “pastorets” y “cercolets” acompañados dels “grallers”....”
    Sobre on deuen estar la medalla i el diploma seixanta anys després, sobre si Franco va tenir mai una placa al saló de plens com correspondria al títol atorgat en el seu dia, o sobre si a Sitges li cal o no un acte de reparació històrica que descavalqui oficialment al Caudillo de la nostra galeria de personatges il.lustres,sí cal dir-ne que durant la Transició la placa de marbre de “El Generalíssim Francisco Franco,Fill Adoptiu de Sitges” es va descavalfar del Saló de Plens,tot i essent reemplaçada per una altra dedicada al Dr Bartomeu Robert,catalanista-independentista”.Consta en Acta, arxivada a l’AHMS.
    Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

    ResponElimina