26 maig 2010

QUÍ DECIDEIX LA POLÍTICA PROTECCIONISTA PER A CADA EDIFICI A RESTAURAR?


Aquests dies, noticies relacionades amb la conservació i recuperació del patrimoni s’han publicat en diversos diaris catalans. Si fem un repàs de les més destacables trobem al que varem poder llegir a l’AVUI del dia 21 de maig, "Expedient a la farmàcia de Ferran pel cop al patrimoni”. En aquesta s’explica que l’Ajuntament de Barcelona ha ordenat als nous propietaris de la farmàcia De la Estrella, del carrer Ferran de la capital catalana, la restitució “exacta” dels elements retirats durant les darreres reformes realitzades al local d’origen modernista. Tal i com queda molt ben explicat a l’article d’Albert Balanzà, l’establiment està inclòs dins del catàleg del patrimoni arquitectònic de Barcelona amb nivell de protecció C, on s’especifica molt clarament que qualsevol modificació de l’estructura exterior i interior passa pel “manteniment de la volumetria original, de la tipologia i dels elements comuns d’interès”, així com “els paraments interiors i exteriors originals”. Només en el cas de la façana, tal com es va fer anys enrere, la farmàcia pot eliminar “elements superposats no originals” o fer “manteniment, neteja i recuperació de tots els elements originals”. 

L’ajuntament adverteix que disposa “d’eines administratives suficients per obligar el propietari a restablir els elements patrimonials destruïts”, i que la farmàcia haurà d’assumir com a sanció el cost total d’aquesta restauració.

Un dia més tard, el 22 de maig, la Vanguardia dedica la portada de les pàgines centrals de Vivir, així com les dues pàgines següents, a tractar el tema de la restauració de la quadriga de la cascada de la Ciutadella.  L’article de María-Paz López “El oro de la Aurora”, parla de com, amb l’arribada del bon temps i de les moltes hores de sol, la gent s’ha quedat parada davant de la nova esplendor  d’aquesta monumental escultura en la que destaca la força que el seu autor, l’escultor Rossend Nobas, va ser capaç de plasmar en els quatre cavalls que  tiren del carruatge d’Aurora. El conjunt que corona  la font de la cascada dissenyada l’any 1888 per Joan Fontseré, va ser restaurat l’any passat per tal de retornar-lo al seu aspecte original, una imatge que s’allunyava de la visió enfosquida que durant molts anys ha tingut la quadriga i els elements decoratius que l’envolten com són les vuit garses reials.  

La principal actuació que s’ha realitzat sobre aquest conjunt patrimonial ha estat la de treure les més de 40 pàtines afegides els darrers 100 anys, entre les que destaquen les dues capes originals de pa d’or. Desprès dels estudis pertinents, l’equip encarregat de la restauració va decidir tornar a banyar amb or les figures de ferro colat, buscant la fidelitat a l’original.
També el conjunt escultòric de pedra que representa el Naixement de Venus, obra dels germans Vallmitjana, ha estat restaurat. A les diverses figures que el conformen se li va retirar el morter amb el que van ser cobertes a principis dels anys 70, així com la recuperació del cap original d’una de les dues nimfes, peça que va patir una greu mutilació fa uns anys.
La notícia acaba explicant que amb 8 anys es finalitzarà la restauració total de la gran font de la Ciutadella.


I finalment una notícia publicada ahir, 25 de maig, també a la Vanguardia. “Fortaleza del Montseny” és el títol de l’article firmat per Enric Casals Ginesta en el que es parla de la restauració del Castell de Montsoriu, peça arqueològica importantíssima situada entre els termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. Desprès de més de 600 anys abandonat, l’any 1995 es van iniciar les obres de restauració, quinze anys de treballs que han servit per a que ara el castell pugui ser visitat d’una manera puntual. Durant aquests anys s’han restaurat la torre del homenatge, el pati d’armes, fragments de la muralla, alguns recintes nobles i espais annexes. 

Llegint totes aquestes bones notícies, és quan em pregunto el pq en la majoria dels casos l’administració es decanta per una política patrimonial conservacionista i respectuosa amb l’originalitat de l’edifici que s’ha de restaurar, res a veure amb el projecte “trencador” i gens respectuós amb el seu passat, que en breu s’iniciarà per tal de reformar els edificis del Museu Cau Ferrat, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat de Sitges, conjunt arquitectònic que està declarat conjunt històric artístic i monumental des de l’1 d’agost de 1972, i Bé Nacional d’Interés Cultural, i com a tal té un nivell de protecció patrimonial màxim...... 

O millor dit, no entenc res de res!!!!!! 

6 comentaris:

  1. Esperem que la crisi porti com a cosa positiva la paralització d'un projecte sense sentit i car de realització.
    Els temps dels projectes faraònics ja s'han acabat. D'aquí a 10 anys, quan la crisi ja estigui més o menys superada, esperem, el projecte dels museus de Sitges ja hauran passat de moda i no tindrà cap interès per a ningú, ni pel currículum dels arquitectes que ho han projectat!

    ResponElimina
  2. Tot això és tan trist... Jo, ho sento, estic molt desanimat. No estic passatn un bon moment i tot això m'està encara deprimint encara més. No recordo una era de devastació tan bèstia en la nostra vila com la que estem vivint, o potser és que no me n'havia adonat, o és que just ara he caigut del cavall o no sé que passa. Jo em sé d'un que passarà a la història de Sitges com en Porcioles ha passat a la història de Barcelona...

    Per cert, algú sap que són les "Fundiciones Benito"? Aquells pals metàl·lics, tan aptes per esmicolar els genolls de distrets lectors de diaris com jo com per evitar que aparquin cotxes als carrers i que estan arruinant estèticament els carrers de mig país (jo, potser és que estic sonat, però me'ncanta que a les fotos antigues s'hi vegin cotxes, perquè segons els models m'ajuden a situar-me històricament) veus aquells carrers en altres temps plens de caràcter, amb les cadires dels iaios i iaies que sortien a prendre la fresca i parlar de xafarderies i que ara, sense voreres centenàries, amb aquella filera d'estaques metàl·liques, a banda i banda, que sembla que només esperin a que els posin un filat amb punxes per semblar un camp de concentració nazi. De vells que xerrin a la cadira ja no en queda cap, que tots són al cementiri (que diria el meu amic), però si en quedés algun hauria d'aprendre a instal·lar-se a dalt del pal, com si fos una gallina.

    ResponElimina
  3. Jo no sé què puc dir-vos. Només apuntaré que ara hi ha eleccions, a la "Gene" i tot seguit als Ajuntaments. O es fa soroll ara o no es fa mai.

    ResponElimina
  4. Hola Florenci!
    Pots estar tranquil que no és cosa teva. La meva àvia té 85 anys i ahir em deia que no recordava ningú a Sitges que hagués fet tantes desgràcies...el cap de la vila, carrer Jesús, carrer Parellades, la platja Sant Sebastià, el que volen fer amb el carrer Magí Casanovas...Em va dir que jo que sóc jove havia de fer alguna cosa!!! Que no podem deixar que ens ho destrossin tot! Estem ben areglats amb aquest ajuntaent!

    ResponElimina
  5. En aquests darrers quatre anys la destrossa ha estat contundent, amb mesures i actuacions que ningú no demanava: platja de Sant sebastià, vianalització, destrucció del cas antic, inaccessibilitat dels carrers de la vila, la Ribera... Totes aquestes actuacions tenen nom i cognoms dels actuals responsables polítics de l'equip de govern, encapçalats per l'Alcalde. I les majories absolutes volen dir poder absolut.

    ResponElimina
  6. Has vist que faran a La Rotonda? sembla com si Petere Eisenman i Coop Himmelblau haguessin fitxat per Núnez i Navarro...

    http://www.larotondabarcelona.com/

    Hi ha una plataforma similar a la vostra que està "escampant" la veu:

    http://arquicatalana.blogspot.com/2010/01/enric-sagnier-i-villavecchia.html

    S'acosten temps estranys (meitat divertits meitat perillosos)... no queda sol per construïr i molt del patrimoni, protegit o no, començarà a veure transformacions en les seves carns, potser no tant en les seves pells (ai, els "pastitxes" que s'acosten), i potser actuacions útils en els seus esquelets... però a més d'un, com el Cau Ferrat, li canviaran la cara. Protegits o no protegits.

    ResponElimina