31 maig 2010

SERÀ VERITAT QUE SITGES ERA EL LUGAR DEL CRIMEN?


Fa sis mesos, amb la vinguda a Sitges del ministre de foment José Blanco per tal de signar el conveni per a la restauració dels Museus de la façana marítima, el que més va sorprendre d’aquest acte institucional fou la brevetat de la visita, 25 minuts, i sobretot la frase de benvinguda que digué el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, un dels principals avaladors del discutit i desconegut projecte.
“Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen"
Ja aquell 16 de desembre de 2009 el meu pensament davant d’aquestes paraules va ser de temor:  “Si ell que suposadament coneix tots els "intringulis"del projecte diu això, a mi només em queda dir: ara si que tinc por!!!!!” Però ara passat aquest mig any penso que potser en aquell moment el va trair algun tipus de subconscient que, desconeixedors de la magnitud de la tragèdia que s’aproximava, ens va passar per una simple anècdota.
Pocs mesos abans, el 28 d’octubre de 2009, havia esclatat sorollosament el cas Pretoria, una història molt llarga i per tots coneguda que ha marcat i amargat el món polític català des d’aquell dia.
Antoni Fogué, un dels actuals concejals del govern municipal de Santa Coloma de Gramanet, epicentre d’aquest terratrèmol, i president de la Diputació de Barcelona, ha estat un dels protagonistes d’aquest cap de setmana ja que el seu nom surt al sumari del cas Pretoria, per les seves suposades reunions diverses amb el cap de tota aquesta trama, Luigi. Casualment, i en l’àmbit personal, el Sr. Fogué està casat amb Manuela de Madre, la que va ser alcaldessa de Santa Coloma abans de deixar la seva poltrona al “super” alcalde imputat, Bartomeu Muñoz.....
A la Vanguardia del dissabte podíem llegir:
“La agenda del presunto cabecilla de la trama, Luis García, Luigi, ofrece una amplia visión de sus contactos con ayuntamientos del área metropolitana, pero también con responsables del ámbito supramunicipal. Es el caso del presidente de la Diputación de Barcelona y concejal de Santa Coloma de Gramenet, Antoni Fogué. Además de una cita con Luigi registrada en las páginas de la agenda intervenida, también aparece citado en algunas de las conversaciones intervenidas por la Guardia Civil a Luigi sobre la contratación de personal:
–Podemos ponerlo de gerente del Ayuntamiento de Montcada i Reixac.

–Si no, dentro de dos semanas he quedado con Fogué, le digo que puede ser de mucho interés y que si después lo colamos en la Dipu... Eso pueden ser palabras mayores.
Amb aquestes notícies tinc un altra temor. Quanta gent hauran “enchufat” (presumptament) a la Dipu? I d’aquestes, quantes hauran decidit sobre el futur del nostre patrimoni arquitectònic?
Dins de tot aquest enrenou apareix un altre nom molt conegut a Sitges, PROINOSA, una  empresa constructora que pel que es llegeix al sumari s’ha vist molt beneficiada en aquest joc de trampes i despropòsits. El seu president i fundador, Josep Singla Barceló, és un dels principals implicats del cas Pretoria, fins al punt que va ser un dels detinguts a finals d’octubre.
El 24 de juliol de 2006, PROINOSA va fer societat amb l’Ajuntament de Sitges per a construir un edifici emblemàtic. L’empresa surgida d'aquest acord va agafar en nom de “Sitges Reference-Centre d'Oficines, SA”, el mateix que adquiriria l’edifici d’oficines que han construït a Sitges i que ara per ara, gairebé 4 anys més tard, encara està buit. El president d’aquesta empresa mixta és Jordi Baijet, Alcalde de Sitges.
 A la web de l’ajuntament sitgetà presenten aquesta unió d’una forma que ara pot semblar si més no poc encertada, i més quan sabem com ha acabat aquest suposat “gran” negoci:
“L'impuls a aquest projecte respon a la posada en pràctica d'una nova manera d'entendre la gestió del patrimoni públic, en què la rendibilitat i la patrimonialització són objectius bàsics: no es tracta de vendre el terreny industrial, sinó de fer-lo rendible, mitjançant la comercialització d'oficines. Alhora, alçant un edifici singular, es pretén crear l'efecte imant, és a dir, que atregui nous inversors privats cap al polígon de Les Pruelles i el dinamitzin.
La creació d'una societat mercantil conjuntament amb una empresa amb experiència en el sector, Proinosa, per tal d'edificar un complex d'oficines. La nova societat mixta pren el nom de l'obra per a la qual s'ha constituït, Sitges Reference-Centre d'Oficines, SA.”

Sitges Reference-Centre d’Oficines, S. A, es una societat formada al 50% per l’empresa municipal Sitges Model XXI, S.A., i la constructora Proinosa, unió que a la seva creació es va presentar com exemple de col·laboració entre el sector públic-privat. Hi ha molts dubtes de com es va dividir aquest 50%. L’Ajuntament de Sitges va aportar el terreny i PROINOSA gran part dels 10’5 milions d’euros de la inversió principal pressupostada per a poder contrüir l’edifici? En quant estava valorat aquest edifici de les Pruelles? Com es va decidir que l’autor del disseny del projecte seria l’estudi d’arquitectes Alonso Balaguer i Arquitectes Associats, S.L?  Encara que es tracti d’una societat, el 50% de la inversió procedeix de diners públics, no? En aquests casos no s’ha de convocar concurs públic?.... molts dubtes que espero que aviat es puguin resoldre.....
Les obres de l’edifici es van iniciar a principis del mes de novembre de 2006. Desprès de diversos mesos buit, i davant de la impossibilitat de llogar les oficines, l’Ajuntament de Sitges ha decidit unificar en aquest edifici tots els departament de l’ajuntament que fins avui es troben repartits pel poble. Però tot i que el 50% d’aquest edifici és de propietat pública, l’Ajuntament haurà de pagar lloguer.... i hipoteca.... tot un exemple de rendibilitat, com anunciaven des del consistori l’any 2006, conjuntament amb una empresa amb experiència en el sector. Però a quin tipus d’experiència es referien?

2 comentaris: