1 abr. 2010

I VAN TENIR QUE ARRIBAR LES DONES PER DISSENYAR ELS ESPAIS PÚBLICS!!!!


La setmana passada vaig preguntar-me en aquest mateix blog qui dissenyava els parcs infantils. Potser si que la meva reflexió era una mica sexista, ja que la meva opinió era de que cap mare havia estat consultada a l’hora de col•locar cada un dels jocs del recinte. Els comentaris que van provocar les meves paraules van venir gairebé totes dels meus amics homes i no estaven molt d'acord amb el que jo havia deixat escrit....

Doncs avui al suplement Cultura/s de la Vanguardia apareix un article que tracta aquesta mateixa qüestió però d’una manera molt més completa i amb un estudi interessant i definitiu.

A la secció Espacios, i sota el títol de “Desde la experiencia de las mujeres”, Josep Maria Montaner i Zaida Muxí firmen un article on ens demostra que des de que les dones participen en el procés de creació i de disseny de diferents espais públics, aquests han millorat en tots els aspectes.

Tot el text és interessant, però em permeto copiar aquí alguns paràgrafs que trobo que lliguen amb el meu post anterior.

“Pensar en espacio público des de la perspectiva de género significa incorporar al proyecto urbano experiencias de las mujeres en la ciudad. Cuando nos referimos al genero, no significa sexos: el género es una construcción social y cultural que asigna roles y capacidades, derechos y deberes, basándose en unas imaginarias capacidades biológicas...”

“....incorporar la perspectiva de género en el proyecto del espacio público tienen que ver con ser capaces de conocer, registrar y aportar soluciones para mejorarlo según las necesidades complejas de la vida cotidiana. Para ello, las experiencias de las mujeres son una fuente de conocimiento imprescindible. Y por ello, los proyectos de espacios públicos con perspectiva de género tienen que recurrir a metodologías distintas de las que tradicionalmente se han utilizado para abordar la cuestión: los procesos de participación, que permiten conocer esas otras experiencias, hasta ahora no tenidas en cuenta; la observación participada, que implica un conocimiento in situ, que nos ayuda a relacionar usos con usuarios y usuarias, capacidades, horarios......”

“Concluyendo, incorporar la perspectiva de género en el proyecto de espacio público consiste en hacer visibles las necesidades derivadas de la vida cotidiana y de las experiencias no consideradas hasta ahora para su proyecto……”

Així doncs, tot i que el meu text va sortir d’un estirabot de mare desesperada, no anava tan desencaminada a l’hora de demanar que impliquin a les usuàries i usuaris (que ningú s’ofengui) en el disseny dels parcs infantils i altres espais públics.


6 comentaris:

  1. ei, jo si que hi estava d'acord. A mi m'havien explicat que els parcs es dissenyen amb programes hiper-complicats, i al final ja tan li fa si és home o dona, són uns dissenyadors experts allunyats de la realitat. Que tu hi vegis una emprempta masculina, pot ser, però jo també sóc un "home que mai he anat a un parc acompanyant a nens" i ho veig que està pensat amb el cul.

    ResponElimina
  2. al final el "políticament correcte" ens pot fer perdre de vista la realitat: només estan pensats per omplir l'expedient. Hi ha un pressupost i algú li diu a algú altre: "té tant i gasta'ls en columpis, tal dia tallarem la cinta" i ja està. Aquest és el problema, no si són "galgos o podencos" :(

    ResponElimina
  3. Personalment, penso que la perspectiva "de gènere" és una solemne tonteria, sense cap mena de fonament, i a més, discriminatòria. Dir que els homes dissenyen malament els columpis perquè són homes és una bestiessa. Per la mateixa regla de tres, les dones no podrien dissenyar mai un urinari públic! Un no fumador tampoc podria dissenyar un cendrer. Etc. Però aquesta qüestió ja la tractarem un altre dia.

    Hi ha bons dissenyadors i dissenyadors dolents, hi ha qui té mitjans i hi ha que no en té, com també hi ha molts aficcionats. Tant se val el sexe dels dissenyadors o dels encarregats del municipi; és una qüestió de saber fer o no tenir ni idea. Malauradament, predominen els que no tenen ni idea.

    Quantes vegades un ajuntament compra els columpis i els fa instal·lar a una colla de manobres sense experiència! Va, posem columpis! Apa, vinga...

    Per cert, una curiositat, i aquesta sí que ens hauria de fer pensar. Al parc de la Sagrada Família de Barcelona el tancat dels gossos és més gran que el tancat dels nens. També està més net.

    ResponElimina
  4. Mai9, tens tota la raó... tu estaves d'acord amb el meu pensament.... ai Clidice, si els polítics es preocupessin més per fer les coses bé sense estar sempre de cara a la galeria.... seguint amb les dites castellanes... "otro gallo cantaría".
    I Luis, avui no estic d'acord amb tu. Jo no sabria com dissenyar un urinari..... i no vull posar-te exemples de en quins detalls fallaria estrepitosament.....No dic que els homes dissenyin malament els columpis per ser homes, el que passa és que si tu vas als parcs (siguis home o dóna) enseguida te n'adones de que tu no hauries dissenyat mai el parc així.... al que em refereixo és que els usuaris són els que més saben sobre aquell espai públic, i quan parlen de parcs infantils, i t'ho dic per experiéncia, el 90% dels que estem allà vigilant als nens són del sexe femení...... igual que si tu vas a dissenyar una zona de petanca, en 98% són homes, i d'una certa edat, que et poden dir quines són les necessitats que tenen... jo puc pensar en algunes, però segur que hi hauria moltes coses que em deixaria....igual que si m'encarreguen dissenyar un parquet de la borsa ;)
    Sobre la pregunta del parc de la Sagrada Família, i un desprès de llegir l'entrada al teu blog sobre el d'Iniciativa els Verd, ara crec que pot ser cosa d'ell. Segur que ha fet una enquesta sobre si els nens del barri es mouen més que els gossos i a censat a tots els essers que es desplacen en 4 potes, posant al mateix sac animals i nadons....

    ResponElimina
  5. Estem dient el mateix amb diferents paraules. Abans de dissenyar has de conèixer i observar. Has de preguntar, moure't i provar. Això val per a un arquitecte, per a un enginyer, per a molta altra gent.

    Si els parcs infantils estan mal dissenyats és perquè tenen mals dissenyadors, que no han considerat ni els usos ni les necessitats dels usuaris. Simplement, ni observen ni pregunten.

    Quant a la qüestió dels gossos... Estadísticament, es donen més almoïnes als pobres que van amb un cadell de gos que als que porten un nen en braços. Ens ho hem de fer mirar, això.

    ResponElimina
  6. Les demandes de la societat ens exigeixen pensar l’urbanisme i redefinir l’espai públic des d’una nova visió en la qual els conceptes emergents, - la sostenibilitat, la vidaquotidiana i la seguretat - esdevenen les idees força en la seva definició.Les dones aporten una visió de l’ús i la conformació de l’espai, fruit d’anys d’experiència i reflexió en “quotidianitat”, sovint omesa en una formació acadèmica i professional masculinitzada o massa endropida en la idea de la falsa neutralitat del’urbanisme. Una visió que des del gènere que repercuteix en la millora de les ciutatsper a tothom

    ResponElimina