3 març 2010

UNA TAULA GÒTICA DE SANTA MARIA D'ARTIES LOCALITZADA AL MUSEU MARICEL DE SITGES



Fa unes setmanes vaig anar a visitar l’església romànica de Santa Maria d’Arties, a la Vall d’Aran. Des de finals del 1998 aquest bell temple ha estat motiu de diverses restauracions. Primer va ser l’exterior de l’edifici, que es trobava en una greu situació de conservació que podia provocar la pèrdua d’aquest bell exemple de l’art aranès construït durant el segle XII. Un cop consolidada l’estructura arquitectònica, es va intervenir en l’interior. Primer amb la restauració dels diversos altar gòtics i barrocs que omplen les capelles laterals de l’església, i darrerament en la recuperació de les pintures murals, també gòtics, que decoraven els murs de l’absis, així com els pilars circulars més propers a l’altar. Les autores d’aquests treballs de restauració són una barcelonina i una vilanovina, dues professionals que han aconseguit retornar part de l’esplendor original de l’interior d’aquest edifici.

Quan varem entrar al temple, un senyor molt amable ens va fer una improvisada visita comentada. Davant de l’altar major, una obra gòtica realitzada a mitjans del segle XV, aquest guia local ens va explicar algunes de les imatges que allà es representaven. En totes elles s’explicava la vida de la Verge Maria, a qui va dedicat el temple. Durant la guerra civil espanyola, i davant de la possibilitat de ser saquejada i cremada l’església, aquestes peces artístiques de tant de valor van ser retirades per tal de preservar el seu futur. La sort de cada una d’elles va ser diferent, i fins i tot enigmàtica. Al tornar a muntar l’altar major de Santa Maria es van adonar que faltaven dues taules pintades: la Pentecosta i l’Anunciació.

El nostre guia ens segueix explicant la història de l’altar. Una de les escenes, la Pentecosta, no se sap on està, tot i que es coneix com era gràcies a fotografies antigues en blanc i negre, l’ampliació de les quals s’ha col•locat al lloc que li pertocaria. I l’altre? Doncs l’Ascensió és una fotografia actual en color. De cop i volta, Sitges apareix en escena. No m’ho puc creure!!. Així doncs, sabeu on està l’escena? Doncs si, a un museu de Sitges.... l’hem demanat diverses vegades i no ens el volen donar.

No se si aquesta darrera declaració és veritat o no, i en cas de que s’hagi demanat, no se quins drets tenen demandat i demandant (artísticament parlant) a l’hora de decidir el veritable propietari de la taula pictòrica. Durant l’estiu de l’any 2008 el Museu Maricel de Sitges ja va viure una situació semblant al retornar una creu de terme, interessant peça de pedra esculpida que datava de mitjans del segle XV i que formava par de la Col.lecció del Dr. Pérez Rosales, al seu espai original, el nucli de Montardit de Dalt, municipi que depèn de Sort. El 17 d’agost d’aquell 2008, i gràcies a les gestions realitzades entre l’alcalde de Sort i la Diputació de Barcelona, propietària del museu sitgetà, la creu va quedar exposada a l’església de Santa Cecilia de Montardit de Dalt, molt a prop del lloc d’on va desaparèixer l’any 1921, i de la que es va perdre la pista fins que l’alcalde de Sort, i de forma casual, la va trobar a Sitges.

Una cosa semblant és la que va passar amb la taula gòtica de l’altar major de l’església de Santa Maria d’Arties.  (Si cliques sobre el nom de l'altar apareix una magnífica foto)

Tal i com s’explica a l’arqueòloga Elisa Ros, tècnica de Patrimoni del Conselh Generau de la Val d’Aran, durant la Guerra Civil, la Generalitat republicana va confiscar les obres d’art de les esglésies araneses. Algunes d’aquestes peces van anar al Museu del Poble de Lleida, i altres a mans de particulars. L’autora de l’estudi explica que moltes de les persones que van veure aquest trasllat afirmaven que el retaule d’Arties es va enviar en dos paquets diferents cap a Lleida. D’alguna manera, dues de les taules d’aquest retaule, les escenes de l’Ascensió i de la Pentecosta, van desaparèixer. Amb el temps aquest retaule format per 14 peces es va dividir entre l’ermita de Butsènit i Saragossa.

Finalment una d’elles, l’Ascensió, es va localitzar l’any 2005 al museu Maricel de Sitges. Durant anys aquesta taula es va atribuir a l’altar de l’església d’Escunhau, també a la Vall d’Aran. Però durant els primers anys dels segle XXI, Elisa Ros va realitzar un estudi sobre l’altar d’Arties. La visió de fotografies antigues i de diverses descripcions del retaule, van permetre certificar la veritable procedència de la taula exposada al Maricel.

Segons l’estudi de Ros, aquesta peça va arribar a Sitges juntament amb el Pantocràtor del Cap d’Aran de Tredòs. El 4 de juliol de 1947, l’antiquari de Barcelona Josep Bardolet i Soler pagà 30.000 pessetes al bisbe de la Seu d’Urgell per les pintures murals de Santa Maria de Tredòs. Aquest les va repartir posteriorment entre el Dr. Pérez Rosales (pantocràtor de la volta preabsial) el qual va incloure aquesta obra a la col•lecció que s’exposa al Museu Maricel de Sitges, el pintor Antoni Tàpies, altres col•leccions particulars i les pintures principals de l’absis van anar a parar a Nova York.

Actualment no se com està el tema de la taula d’Arties, i no puc dir que no m’interessa ja que mentiria, però la veritat és que aquest article és fruit de la casualitat. Fa molts anys que passo alguns dies a la Vall d'Aran, i les seves esglésies sempre m'han cridat l'atenció, així com els treballs de restauració d'alguns interiors, realitzats per unes bones amigues meves.

La necessitat de retornar la taula al seu espai original, és una tema que han de solucionar les dues bandes interessades. Evidentment jo estaria encantada amb el retorn de la peça a l’espai que li correspon dins del magnífic retaule de Santa Maria d’Arties i que ara ocupa una fotografia de l’obra d’art, però aquesta guerra li toca a un altre.... jo ja en tinc prou amb la nostra

6 comentaris:

  1. I per què no envieu a la Vall d'Aran la rampa dels museus de Sitges amb la taula gòtica?

    ResponElimina
  2. Impressionant! La petita història sembla una enrevesada ficció de novel·la d'aventures, quan una peça es «perd» mentre salven el conjunt... La sort de les peces d'art durant la Guerra Civil és fascinant (i aterridora). Aquest exemple ens diu molt de com es tractava el patrimoni artístic la primera meitat del segle XX. Alguns col·leccionistes eren més aviat rapinyaires, o aus de pressa, no sabria dir exactament què. Sort que hem aprés a respectar el nostre patrimoni... o no? Molt bona, Beli.

    ResponElimina
  3. Potser si que, com diu en Luis, alguns col·leccionistes eren rapinyaries. Però no hem d'oblidar que, gràcies a alguns d'aquests col·leccionistes, el patrimoni es va quedar al país, quan els capellans es venien les obres romàniques i gòtiques indiscriminadament a qualsevol que passés. Evidentment que el retaule estaria millor complert, però qui en té la part que falta va pagar per ella. En aquest cas no ho sé, però en la majoria dels casos es va pagar al seu legítim propietari: l'Església. Per tant cal que un tercer dirimeixi i que ambdues parts hi posin les millors intencions.

    No em sembla bé el comentari que us va fer el guia, perquè és pueril i dóna peu a la confusió. Les històries de bons i dolents no serveixen ni per a les criatures.

    ResponElimina
  4. I què passarà a partir d'ara que s'hi generarà un altre conflicte català com està passant entre els Bisbats de Barbastre i Lleida...per les peces religioses ?
    No m'agradaria gens ni mica.D'aquestes "historietes" en saben massa els antiquaris,especialment quan se n'assabenten d'esglésies de pobles petits i de rectors que ,sense cap permis diocesà,intenten vendre'n
    a l'excusa d'arranjaments del temple.

    ResponElimina
  5. off-topic: no havia de fer Arata Isozaki uns banys termals a Arties? a la sortida del poble, direcció Garòs (http://maps.google.com/maps?hl=en&ie=UTF8&ll=42.69856,0.862437&spn=0.001445,0.003422&t=h&z=19) .. què se n'ha fet d'aquell projecte?

    ResponElimina
  6. Acabo d'arribar de la Vall d'Aran. He estat a Santa Maria d'Arties. Crec que s'hauria de restituir la peça que falta i deixar de banda tota mena de debats. De disbarats (antiquaris, Rockefellers, capellans, comprant i venent...)sempre n'hi haurà. Però si es pot restituir una peça i es pot situar en el seu context no hi ha excusa que valgui. A Sitges la part del retaule dedicat a la Mare de Déu no té sentit.

    ResponElimina