2 març 2010

TREURE GRANOTES PER LA BOCA !!!!!!!




A mitjans de la setmana passada vaig rebre un SMS al mòbil que com a mínim em va donar esperances. Sense un remitent clar que s’amaga sota el simple número de 7516, i amb un missatge en majúscules, demostrant l’ importància del que allà si deia, el nom del meu fill petit sortia relacionat amb un número de sol•licitud, un codi alfanumèric indesxifrable, la puntuació un número aleatori i el total de sol•licituds!!!!!! Haig de confessar que en un primer moment no vaig saber de que anava, però enseguida vaig caure que aquest missatge arribava dels de Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i que estava totalment lligat a aquells papers que fa uns dies vaig deixar al l’escola concertada escollida per a que el meu fill, en el millor dels cassos, hi passi els seus propers 15 anys!!!!!

Aquest cop tenia clar que el nen entraria a l’escola que volem, el mateix centre al que assisteixen els seus germans, i que està porta per porta amb casa nostra. Amb gairebé tots els punts que, per sort, pot obtenir un nen sa: proximitat, família nombrosa i germans al centre, les possibilitats eren veritablement molt altes. Però aquesta tranquil•litat amb la que he viscut enguany la matriculació del petit res té a veure amb el neguit del primer, amb el dubte del segon i amb el patiment de molts pares que han escollit aquesta escola com a segona casa dels seus fills (s’hi passen 8 hores al dia) i que es troben en una llista d’espera amb l’única opció que un d’aquests números que surten al SMS sigui un dels escollits a l’atzar per l’ordinador de la Conselleria.

Davant d’aquest situació angoixant per a alguns pares, als que prou ens costa pagar una escola concertada, com per pensar que si el nen no entra al centre més pròxim haurem d’afegir el preu de menjador i de transport al pressupost mensual, sobta la polèmica notícia publicada darrerament a la premsa espanyola i catalana sobre l’elecció d’escola del president de la Generalitat José Montilla. Aquest, principal avalador de l’actual política d’educació que tantes crítiques ha tingut els darrers anys, ha triat dues escoles privades per a escolaritzar els seus trigèmins. Per a dos, el Colegio Aleman d’Esplugues de Llobregat, i per al tercer, l’escola La Miranda a Sant Just Desvern. Els dos centres costen més o menys, una mensualitat de 500 euros, als que s’hi ha d’afegir el menjador, extraescolars, transport...........

Un exemple és la columna d’opinió que es va publicar al diari Expansión del dissabte passat, 27 de febrer. A el Periscopio, firmada per Lucrezia, un article d’opinió amb el que no coincideixo en res pel que es refereix als comentaris sobre la política lingüística a les escoles catalanes, i sota el títol de “Montilla coherente”, es fa una reflexió sobre aquesta incongruent elecció d’escoles per part dels dirigents polítics espanyols i catalans.

Montilla coherente

Sabido es que la mayoría de los dirigentes socialistas procuran a sus hijos una educación de calidad en colegios privados, en lugar de llevarlos a los colegios públicos que recomiendan para los españoles de a pie. Una clara evidencia de su confianza en una enseñanza pública maltratada durante años por leyes inspiradas en el abandono de los valores del esfuerzo y del sacrificio y que han perseguido el igualitarismo en la mediocridad. En el colmo de la desfachatez, el presidente de la Generalitat, José Montilla, lleva a sus hijos al elitista Colegio Alemán, donde solo estudia una hora de catalán a la semana. Que gran ironía cuando la asfixiante inmersión lingüística de los escolares en Cataluña impide que los padres que lo deseen puedan procurar a sus hijos una adecuada enseñanza en castellano. Se jacta la esposa de Montilla de que es “una maravilla pues sólo por saber alemán ya encontrarán trabajo”. Lástima que el resto de catalanes no puedan escolarizarse ni en inglés ni en alemán ni siquiera dispongan de un colegio donde obtener un dominio óptimo del español. Señor Montilla, curiosa manera de entender la coherencia.

Lucrezia

Aquesta notícia de la “vidorra” del president Montilla ja fa temps que corre, però ha estat la publicació d’un llibre biogràfic sobre aquest per a obrir per fi la caixa dels trons. No sols és indignant l’elecció d’escola, sinó que també hi ha el tema de la vivenda familiar dels Montilla, un xalet a Sant Just de 2.000.000 d’euros.

Aprofito el post per fer un incís. Comentaris com el de Lucrezia a Expansión, quan diu que lamenta que els catalans no disposin d’escoles que els hi permetin obtenir un domini òptim de l’espanyol, m’indignen i demostren clarament que aquest articulistes parlen per parlar, sense tenir cap coneixement de la realitat educativa a Catalunya!!!



Els meus fills van a una escola concertada de Barcelona, amb una taxa de nens immigrants gairebé nul•la, amb noms molt catalans a les llistes i on es donen les hores legals de català i de castellà, així com un idioma estranger des de parvulari.... però a l’hora del pati només es parla el castellà. A les classes dels dos grans, entre els que sumen 54 nens, només la nostra família i dues o tres més parlen català a casa. Aquesta dada a mi em sobta, tot i que jo no hi poso molts problemes, ja que els meus fills parlen perfectament el català i el castellà, un estat bilingüe que els hi facilita molt l’aprenentatge de lectura i principalment de comprensió i vocabulari.

Amb aquest comentari no vull que ningú es pensi que estic en contra de l’escola privada o estrangera. Tot al contrari. Si un pare creu que un centre d’aquest és el millor per als seus fills, doncs perfecte!!! Tothom és lliure per triar on i com vol escolaritzar els nens, però el que no puc entendre és que un president promulgui i avali un tipus d’ensenyança pública o concertada criticada en diversos aspectes, i que a l’hora de demostrar que confia en la seva aposta, faci tot el contrari.

Uffff, però segur que els tres fills de Montilla no tindran cap problema amb el català, ja que amb una hora d’aquest idioma a la setmana, segur que no sabran ni que existeix. Si extrapolem la situació lingüística de la meva escola a la família Montilla, els petits de la casa (mansió), el català ara per ara no el necessiten per res: a l’escola anglès o alemany, i a casa el castellà.....i quan vagin a la universitat? Si, la Uni, però no catalana, i menys pública!!! Com sabran tants idiomes podran triar entre molts centres mundials....cap a l’estranger i problema lingüístic solucionat!!!!

2 comentaris:

  1. Beli,
    La decisió de la família Montilla amb l’escola dels fills petits potser s’entendria millor si es recordés que el fill gran de Montilla va anar a l’escola pública amb uns resultats "socials" més aviat poc engrescadors, i no cal entrar en més detalls. Potser això els va fer decidir deixar de banda la mínima coherència que hauria de tenir un polític entre el discurs teòric que es fa de cara a la galeria i la decisió pràctica que s’ha de prendre a l’hora de la veritat en la intimitat familiar. En això Montilla ha demostrat ser més intel•ligent que políticament coherent.

    ResponElimina
  2. potser si, però entre poc i massa no?

    ResponElimina