30 març 2010

A SITGES NO ES VA A LA "GREÑA", ES VA A CONSERVAR EL NOSTRE PATRIMONI. Article de La Vanguardia.



Diuen que una imatge val més que mil paraules, però veient l’article que publica avui la Vanguardia sobre la reforma dels museus de Sitges, podríem adequar la cita i dir que dues imatges valen més que 5000 caràcters.

A l’article de Ramon Francàs “A la greña con los museos”, publicat avui a La Vanguardia, un títol que pot portar a equivocacions, però que si el traduïm a la realitat es queda amb el significat de divergències, la comparació de la fotografia real de la façana marítima de Sitges amb la imatge de la recreació de la “segona pell de vidre” que es preveu construir en aquell espai, encara fa més evident i dóna més força a les reivindicacions de la Plataforma Sitges.

Tot i que l’article és correcte i s’hi plasmen les idees patrimonials i legals en les que es sustenta la Plataforma a l’hora de demanar que es revisi el projecte aprovat per als museus, crec que hi falten coses essencials com és explicar els punts del projecte que poden suposar una “greu amenaça” i a que o qui s’amenaça..... Si, la nova façana marítima ens preocupa, però també la destrucció de la Casa Rocamora, un edifici que tot i que des del consistori es segueix afirmant que no està catalogat, en l’exposició Àlbum Maricel, que es pot visitar a la Sala Vaixells del Palau Maricel, i en la que s’hi mostren imatges antigues de la construcció d’aquest conjunt urbanístic, la casa Rocamora té un lloc destacat amb les imatges d’algunes de les seves quan aquesta era utilitzada com casa d’hivern de Charles Deering. També en aquesta mostra, queda clar que la cartela que aguanta l’edifici Rocamora sobre les roques i de la que tant s’ha parlat a l’hora de defensar la necessitat de refer tota l’estructura de la casa, ja existia en l’edifici original, i que no es tracta d’una innovació de la segona meitat del segle XX.

Així doncs, l’article no està complert del tot, ja que si no es parla de la casa Rocamora, es deixen una part molt important de les reivindicacions de la Plataforma.

Altres puntualitzacions. La Plataforma, que per cert, ni és meva ni ho pretenc, prou feina tinc, té la intenció de presentar en un acte públic les seves reivindicacions legals i patrimonials, així com explicar les diverses actuacions que es pretenen realitzar sobre el Cau Ferrat, edifici amb màxim nivell de protecció i que no es pot tocar sinó és per a actuacions de restauració; a la Casa Rocamora, que queda totalment descontextualitzada, i al Maricel de Mar. Encara no se sap quan ni on, però possiblement en aquest acte també es presentin i comentin altres propostes, que no projectes, ja que per a tal cosa es necessita molta feina i dedicació, sobre com fer accessibles els edificis dels musues. Entre aquestes propostes de accessibilitat, que no de restauració, remodelació o reforma dels museus, pot ser que l’arquitecte Oriol Pascual presenti la seva idea, com ho pot fer tohom que ho vulgui.

Aquí arribo a la necessitat de que se’ns confirmi des de les administracions corresponents de si el concurs que l’any 2007 es va convocar per a la redacció del projecte, va ser d’idees o de mèrits. Ja que la cosa és molt diferent!!!

Evidentment existeixen molts sitgetans que estan totalment d’acord amb el projecte presentat des del Consorci del Patrimoni de Sitges, i alguns d’aquests han fet públiques les seves idees, però hauria estat bé que a l’article de la Vanguardia s’haguessin donat noms i cognoms d’aquests, tal i com s’ha fet amb els detractors.

Segurament els partits politics han trobat en aquesta controvèrsia veïnal un punt on atacar les actuacions del govern local. Jo no estic dins d’aquest món, però si faig cas al que es llegeix darrerament en totes els seccions de notícies (política, societat, cultura, economia), aquesta reacció la tenen tots i cada un dels partits polítics. Però que ERC no s’hagi agafat al “remolc” pot ser per la seva implicació en l’aprovació del projecte, ja que en aquells inicis de l’any 2007, la regidoria de cultura estava en mans d’aquest partit, i en el Consell de Cultura que presidia i convocava aquesta regidoria i de la que l’Oriol Pascual i jo en formàvem part, mai es va fer cap al•lusió a aquest projecte de remodelació dels museus.

I pel final deixem les manifestacions dels màxims responsables del projecte. El director gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, que es reafirma amb que el projecte ha passat per tots els filtres i que ha estat aprovat per diverses administracions com pot ser la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat. També diu que ha estat presentat “àmpliament” als representants polítics, socials i culturals (aquest una vintena, entre els que jo m’hi compto) de Sitges, i que ningú va presentar al•legacions, cosa que no poso en dubte. Però si el projecte s’hagués presentat clar i directament al poble, l’amplia difusió d’aquest, hauria impedit arribar a la situació actual.

I l’alcalde Jordi Baiget, que un cop més no argumenta la seva posició i decisió d’aprovar un projecte que té alguns punts legals i patrimonials confusos, només parla d’una polèmica “massa exagerada i visceral”. Potser ell no ho sent així, però quan et toquen una cosa teva, i la posen en perill, la gent es mobilitza i fa tot el que té a les seves mans per defensar-ho. Més val que s’hi vagi acostumant.

2 comentaris:

  1. Ha, ha... a sobre diuen que teniu la pell fina i que us enfadeu per res!

    ResponElimina
  2. Vaig llegir l'article. Malgrat totes les evidències, continuen les mentides. Jo ja no sé a qui pretenen enganyar. Entre les evidències legals que has aportat (públics, consultables per qui vulgui, especialment als blogs) i el desenmascarament que entre tots em fet de les ganes de fer clar això el més d'amagat possible (també llegibles, per activa i per passaiva) crec que ja no cal escriure res més de nou sobre el tema perquè més clar impossibol. Passa, però, que sembla que tots els que estan en això, continuen amb la seva bola, amb una barra que m'admira.

    Imagino que tanta gent mentint a consciència, i continuant fent-ho, amb una persistència que se'm fa incomprensible, no deu poder dormir per les nits. Les pastilles per l'insomni s'esgotarà a les farmàcies de Sitges. Mira, que com a mínim aquests nobles treballadors de la píndola en treguin algun profit...

    ResponElimina