15 març 2010

FACEBOOK I EL SITGES DELS MEUS PARES!!!!!




En aquest món virtual  ple de noves amistats a les que no hi pots posar cara, un grup de gent hem trobat una interessantíssima manera de posar en comú el nostre passat, recordant principalment els bons moments.

Entre els milions de grups que conformen el Facebook, n’hi ha dos que amb pocs dies s’han convertit en un referent per a una bona colla de sitgetans, entre els que destaca la presència de la generació que va viure “sus años locos” durant la dècada dels 70. L’Albert Solé Pascual és el creador del grup “Fotos antigues de Sitges”, i de la novetat de la setmana, “Fotos de gent de Sitges”, i el culpable de que molts estiguem enganxats a aquesta red social. Però el pioner va ser l’Ignasi Rubí, que ja fa un temps va crear un grup format per precioses imatges, “Postals de Sitges”, amb les que va començar a il·lusionar a la gent.

Amb la seva genial iniciativa, l’Albert i l’Ignasi, no només han aconseguit el retrobament entre amics que feia molts anys que no es veien i  poder conèixer com era i com es vivia al Sitges de fa uns anys, sinó que també han ajudat a incrementar el número de socis de facebook, ja que alguns dels anti “caralibro”, com l'anomena la Margarita, no s’han pogut resistir a aquesta divertidíssima experiència i s’han donat d’alta.


Fa uns any vaig encarregar-me de realitzar el material didàctic per a un dels cursos de "L’assignatura Sitges”, un projecte educatiu promogut per l’Ajuntament per tal de fer que els nens de la vila coneguin la història més propera. Si jo arribo a saber que un temps més tard existirien aquests tres grups, us puc assegurar que hauria aconseguit un resultat molt més complert i original, així com els hi hauria proposat entrar a formar part d'aquest espai virtual.

La història de Sitges va molt més enllà del coneixement de l’art, les tradicions, la gastronomia, l’economia..... la història de Sitges és la que s’ha fet dia a dia, persona a persona, esdeveniment a esdeveniment. Aquesta afirmació queda clarament recolzada pels diversos comentaris que s’han anat escrivint sota cada una de les fotos que conformen els grups de facebook que he anomenat. Hi ha escrits que demostren una memòria d’elefant, altres que ens situen en carrers irreconeixibles, explicacions que aconsegueixen que entri a comprar dins d’aquella botiga que va tancar fa més de 30 anys, o que em banyi en un platja plena de barques de pescadors. Records, amistats adormides que de cop es desperten, respecte, enyorança, allunyament del lloc estimat..... hi ha tants sentiments barrejats que sorgeixen de la visió d’aquestes fotos i de la lectura dels comentaris!!!!

Segur que em deixaré de citar a molts dels membres del grup, però em fa il.lusió destacar a alguns d’ells. Primer en Xavier Torrents, sitgetà que des de fa molts anys viu a Brasil i que fa uns mesos em va enviar un missatge preguntant-me si jo era filla del meu pare. Al dir-li que si em va demostrar l’amistat que els unia des dels seus primers anys d’Escolapis fins a la plena joventut. La seva memòria em va sobtar: aniversari del meu pare, número del carrer dels avis....  Justament mentre escric aquestes paraules, en Xavier ha penjat una preciosa foto del pati dels Escolapis l’any 1964.

Seguint amb els que viuen fora, hi ha la Margarita López-Amaro que des dels EEUU sembla haver retornat a la seva infantesa. També amb ella ens varem creuar fa un temps uns missatges molt bonics i alguns de divertits: el jocs amb la mare jardí de l’avia al carrer del Prado, els atacs de riure davant del Chiringuito....... o l’enganxada de dit de “el nen”.

Ja més propers, però també allunyats de Sitges, hi ha en Miquel Cortés, que des de Masnou aprofita qualsevol ocasió, traduïda en imatge, per recordar els seus amics sitgetans i les moltes coses que van viure junts.....

I des de Sitges.... uf, des de Sitges en tenim molts i molt actius. El primer de tots, en Josep Maria Alegre que a la seva monumental memòria hi hem de sumar les fotos d’una de les millors èpoques de Sitges. També en Francesc Borderia, la Montserrat Nicolas, la Tere i en Pere Serramalera, en Pere Junyent, la Vinyet Panyella, i darrerament, l’Isabel Coll, una d’aquestes que s’han donat d’alta gràcies a la qualitat del grup, i a la meva insistència, ja que estava farta de que s’enganxés des del meu nom.

Però dins dels membres actius no podem oblidar els que formem part de generacions posteriors i que només podem col·laborar amb fotos i algunes dates o situacions, però que per raons obvies, no podem escriure cap anècdota personal sobre algunes de les imatges que allà es mostren. L’Albert Solé, que va tenir la paciència de penjar 300 fotos de cop, en Sebas Giménez que poc a poc aconseguirem que ens mostri part de la seva gran col·lecció, l’Ignasi Rubí que ha fet el salt momentani al seu grup, per posar inèdites fotos antigues, i jo, que confesso que faig un doble joc: saber quin és el primer en recordar el lloc, el nom o el dia, a la vegada que m’interessa recollir el màxim d’informació possible. 

Darrerament aquests grups s’han convertit en un font documental essencial. No només gaudeixo de la visió d’aquell Sitges que jo no vaig conèixer, i dels records que evoquen els que van tenir la sort de poder-lo viure, sinó que amb la intenció de que tot el que s’explica i recorda en aquest grup no caigui en l’oblit i desaparegui, vaig retallant i enganxant molts dels comentis allà escrits en un document de word, per a conservar-los i qui sap si algun dia, poder publicar un llibre sobre la història més recent de Sitges basada en les memòries de tots aquests que lliurement i d’una forma molt original,  han anar escrivint les seves vivències i els seus records en un espai tan intangible i efímers com són aquest  grups de facebook.

6 comentaris:

  1. encara que jo no sigui de Sitges, hi estiuejava i hi tenia l'oncle i la tia. Miraré d'entrar-hi a veure si en trobo la petja. L'oncle tenia una òptica al carrer Jesús :)

    ResponElimina
  2. Recuerdo cuando solo habían diez trenes de ida y otros tantos de vuelta y que el último pasaba a las 9 y 40 de la noche dirección Barcelona. Recuerdo el menú turístico puesto por Fraga y que yo iba a comer por 125 pesetas a la calle La Habana. 3 platos, pan , vino y postre , que siempre y obligatoriamente era una fruta del país. Rcuerdo que yo tenía 12 años (hoy 57) y que un domingo perdí el último tren..Y que me vine ¡ andando por las costas de Garraf hasta la Plaza España ¡...Me recogieron casi a la entrada de Castelldefels ¡¡¡jejejeje Siempre me ha gustado Sitges...Y hoy por hoy, voy casi una vez al mes...salut

    ResponElimina
  3. Clidice...la botiga del teu oncle estava davant de la geladeria? a veure si trobes una foto al grup....

    Miquel...... un dels meus somnis recorrents és que haig d'anar de Barcelona a Sitges caminant, per les costes i de tant en quant per mar... però ara veig que hi ha gent que ho ha complert.... per cert, quan dius carrer La Habana pot ser Illa de Cuba?

    ResponElimina
  4. Perdónnnnnnnnnnn ¡¡siii Cuba...Cuba...que tiene en cerámica su nombre y con la forma de la isla ¡¡¡ después, este restaurant sigue , y hoy por hoy es un sitio ya de un nivel elevado, donde se come muy, muy bien. Aunque yo prefiero siempre estar cerca del mar...(ahora me escapo al Posit). jajaja es Cuba ¡¡¡demano disculpas ¡¡¡¡miquel

    ResponElimina
  5. Beli, quien me iba a decir que aquel dia que hice un comentario en facebook sobre mi disilusion con el proyecto de la Playa San Sebastian y tu saliste en mi defensa, que hoy mi nombre estaria en tu blog, que me reconectaria con gente que no he visto desde ninya y que haria amigos nuevos, como Javier Torrents Sauvage que vive en Brasil y que como a mi, la distancia no ah menguado el carinyo que siente por Sitges. Al contrario, se hace mas fuerte con el tiempo. Gracias por habeme invitado a ser tu amiga en facebook.
    Un beso.
    PD Mis apellidos de soltera son Lopez Gonzalez.

    ResponElimina
  6. Beli, moltísimes gràcies per aquest article, ja fa temps que el vaig llegir, peró hi tornat a fer-ho.M'agrada molt, tú sáps la il.lussio que tinc amb les Fotos de Gent de Sitges.

    Miquel Cortés

    ResponElimina