8 març 2010

BARCELONA, CIUTAT SOTA LA NEU

La finestra de casa, aquella que està situada davant del sofà i a la que se li fas un cas no gaire excessiu…. Doncs avui aquesta finestra s’ha convertit en la protagonista de casa. Des de les 11 del matí que no li trec l’ull de sobre. M’he col•locat estratègicament davant seu, amb l’ordinador, els llibres, papers, llàpis..... però no li puc treure l’ull de sobre... la controlo, la vigilo i gaudeixo com mai de la vista d’aquest paisatge massa ignorat i conegut.... però avui tot és diferent!!!! Neu, neu i més neu......

He baixat al carrer, tenia que anar a buscar els nens al cole. Per sort fa uns anys ja vaig fer una bona elecció escolar: porta per porta. Confesso que ho vaig fer per comoditat, però mai m’hauria imaginat la situació d’avui. Tot està nevat, blanc i humit, però preciós. Els arbres del parc de davant de casa aguanten feixucs un pes pel que no estan “dissenyats” ni avesats... però ho fan ufanosos, amb força, elegància i paciència.... la palmera, amb la seva magnificència mediterrània, suporta com pot el fred.... però saben que aquesta situació passarà i que segurament trigaran molts anys en tornar-ho a viure.



 
Trona, llampega i segueix nevat.... són les sis de la tarda i res fa preveure que aquest temporal amaini... els flocs de neu són molt grans i el vent els fa moure amb gràcia.... semblen àngels juganers que troben en aquesta original tarda, la seva millor diversió... els envejo... jo també vull estar al carrer i gaudir de la frescor de la neu.....

Mai a la vida m’hauria imaginat que veuria gent esquiant pel carrer Sant Elies, que els cotxes es posarien les cadenes per poder pujar el carrer Copèrnic, i que els nens farien una guerra de boles de neu a la sortida de l’escola......



Serà el canvi climàtic?, serà la imprevisió de la naturalesa?.... serà el destí?.... no se que serà el causant d’aquest gran espectacle, però sigui el que sigui, li agraeixo!!! Sóc conscient de que són moltes les persones que possiblement viuen aquesta situació d’una altra manera (intentant treure el cotxe creuat al carrer, aturats a la carretera, esperant un tren que no arriba, o intentant tornar a casa...), però espero i desitjo que tot quedi amb una anècdota.

L’any 1962 i la seva nevada ha quedat per a la història... passarà temps i pocs podrem oblidar el dia 8 de març de 2010, i més si segueix nevat com està fent ara!!!

5 comentaris:

  1. Uf, no sé per què però aquests carrers em sonen!

    ResponElimina
  2. aah... jo he anat amb tren amunt i avall pel Vallès -abans del drama de la baixada de tensió que ho ha aturat tot-... el paisatge terrassenc -xemeneies centenàries incloses- tot nevat... molt bucòlic, més que el Vallès semblava Helsinki, només calia canviar Alvar Aalto per Lluís Muncunill!

    per cert... "He baixat al carrer, tenia que anar a buscar els nens al cole." --
    Vols dir que "havies" d'anar a buscar-los, o com a molt que "tenies" el deure d'anar a buscar-los. :p

    xula la última foto... aquell bony sobresortint de la cornisa al mig de la foto és una gàrgola? quin edifici és? aquests merlets -i aquests arcs arrodonits- plens de neu semblen més rundbogenstil alemany que modernisme/historicisme català...

    ResponElimina
  3. Sonar-te Galrerich?, però que no era el teu cotxe el que etava creuat al carrer Copèrnic...;)

    Medit, havia d'anar a buscar-los, com cada dia, però era més deure que mai: tots relliscant, tots gelats, cotxes xocant... un espectacle....
    Per cert, l'edifici és l'escola del carrer Còpernic... em sembla que fa uns mesos et vaig preguntar sobre ella, i si no ho vaig fer ho faig ara: estic fent un petit estudi sobre el conjunt de tres edificis que conformen el cole de les monges alemanes.... la façana és una cópia de la de Sant Pau el Camp de Barcelona.... tens alguna idea de qui la pot haver dissenyat..... és de principis de segle XIX... tinc info interessant, però em sap greu publicar-ho inclomplert..... gràcies i aprofita el dia de sol

    ResponElimina
  4. Doncs ni idea de l'autor... tot i que sembla més del tercer quart del XIX que no pas de principis de segle... poca gent -més ben dit: ningú- feia aquestes coses neo-medievals en aquest país abans que Elies Rogent fes acta de presència a principis dels 1850s.
    Al cercador de patrimoni de BCN no diu la data però ells "sugereixen" que és de finals del XIX: http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2241&id.districte=05& ... i no sembla que l'edifici tingui autor reconegut -almenys no sembla que ells ho sàpiguen-.
    Em costa de creure, veient la foto del link on efectivament la portalada amb l'òcul té un aire a Sant Pau del Camp, tot i que les torres laterals semblen mini-rèpliques de la torre del castell de Bellver de Palma, que això sigui de finals del XIX... és massa "postís", massa pretesament medieval -o massa Walt Disney/Port Aventura- com per ser un edifici post-Domènech i Montaner o post-Castell dels Tres Dragons. No té prou credibilitat historicista, és massa mimètic. Però alhora sembla massa "romànic" com per ser posterior als 1880s, jo li posaria que és dels anys 1860s... o 1870s a molt estirar. Així que podria ser Elies Rogent, Josep Fontserè, Paula del Villar, algú de la nissaga dels Bassegoda, August Font, potser Josep Vilaseca, o algun deixeble d'algun d'aquests, ves a saber...
    Et tocarà investigar!

    ResponElimina
  5. Est tot controlat per part de l' ay.untamiento. No sé preocupin, el govern sap el que fa. A més, una nevada es passa en mitja hora ....¡¡¡

    ResponElimina