Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

18/02/2010

DISCURS DEL DR. ROIG I RAVENTÓS DURANT L'ACTE D'INAUGURACIÓ DEL MARICEL DE TERRA. SITGES 1936



El dia 14 de juny de 1936, durant l’acte d’inauguració de l’ampliació del “Cau Ferrat” mitjançant el lloguer dels tres edificis que conformen el Maricel de Terra i la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, i coincidint amb el cinquè aniversari de la mort de Santiago Rusiñol, el poble de Sitges va viure una gran festa. Al Baluard Vidal i Quadras es va posar una estrada, des d’on les autoritats van poder fer els seus discursos. Entre tots aquest parlament destaca el del doctor Roig i Raventós, germà d'Emerencià, mort recentment i que havia donat la seva col.lecció de vaixells al poble de Sitges:


“Si un dia arribeu per mar a Sitges veureu de lluny, que és una vila que us rep cordialment amb els braços oberts. Pel cantó de llevant veureu la platja de Sant Sebastià i pel cantó de ponent la platja d’or!.

Al bell mig d’aquest dos braços enlluernadors de sorra fina, s’alça la testa de la vila. Els finestrals del campanar del temple, són els seus ulls plens de fe. Els brolladors del “Cau Ferrat” i de “Maricel”, donen el ritme del seu respir. La nostra vila té la testa alta, noble, serena, que s’emmiralla en el mar i és con un farell que irradia raigs de cultura per tots els horitzons!.

Si un dia arribeu per mar a la nostra vila, podreu triar l’abraçada que més us plagi. Pel cantó de llevant, us ofereix una platja íntima, saborosa, callada i absorta, que rep els oratges atenta i sol•lícita i sap escoltar les paraules d’escuma de totes les onades que arriben assedegades de confidència, en veure totes les portes obertes per l’hospitalitat sitgetana!

És una platja senzilla i austera que no sé que té de braç maternal que escalfa, amanyaga i defensa dels brogits de la vida! És la platja de les meditacions; que sap fer companyia als nostres difunts; que es fa amiga del núvol que passa; que somriu amb el seu horitzó; que us aparta dels remolins dels desvaris i sap fer abraçades silencioses dins d’un aire de marisc!

És el braç de llevant de la vila! És el braç del cantó del seu cor!

La platja de ponent és l’altre braç que s’allarga ufanós i cordial, radiant i una mica fatxenda, per donar la benvinguda, ple de cortesia, a tot el món! És el braç internacional, que viu la joia frívola, la joventut, el dinamisme i la modernitat!

Avui la nostra vila, amb una llàgrima trèmula en cada finestral del seu cloquer, té els braços oberts, propícia a fer una abraçada a tots els catalans!

Avui és la festa major dels esperits selectes! Des d’avui Sitges podrà anomenar-se la vila dels museus!

Ara, tots els navegants que passin pel seu davant, li faran un acatament i s’entendriran amb ella! Oh! com es sorprendran de veure-la tan canviada! L’havien coneguda tímida com una núvia, fa un ramat d’anys, quan feu les seves noces amb l’art!. Llavors, al costat de les muralles, un dia hi va néixer un museu. Més tard s’esbadellà, com una flor, un monument. Després s’alçà un palau. Darrerament, esclatà tot un barri!

Eren la fillada del seu matrimoni. Des d’aquell temps la vila de Sitges ha canviat de fisonomia. Ungida per l’art esdevingué polida i ornamentada com cap altra. I per tot arreu les manifestacions artístiques són una carícia per totes les mirades! Els visitants encisats, passen pels seus carrers recollint la sembrada del popularíssim Rusiñol i de la seva colla immortal i gloriosa dels Utrillo i dels Cases!

Ara, l’alegria de Sitges, és plena de seny i experiència!

La festa d’avui és com una mena de noces d’argent amb l’art puríssim que li ha estat fidel tota la vida. Serena, entenimentada, ennoblida pels anys i la constància, mireu quin goig fa, satisfeta de les seves gràcies i de les seves obres! Amb els braços més oberts que mai davant de tots els horitzons, és com una deessa que rep dignament les ofrenes dels seus admiradors. Es com una donzella honrada que escolta la veu dels enamorats i rep unes toies de flors que no s’emmusteixen mai! Sitges regna dalt del seu tron de roques, davant de l’infinat i avui commoguda, agraïda i emocionada, re la màxima ofrena de Catalunya!

En aquest instant tots els galantejadors de les arts són els nostres hostes. Han arribat confiats perquè Sitges els acubillarà a tots amb el somriure de cor que dóna les claredats de nostre cel!. Han arribat joiosos perquè la nostra vila és abrandada de gratitud. Dins de totes les ànimes sitgetanes no s’apaguen les resplendors del foc de l’agraïment envers tots aquells que els han estimat!

Per això cada vespre per part de ponent, s’alcen les seves resplendors, com un himne de color i aquest foc de gratitud es far``a etern i passar``a per les generacions i donar``a la rojor a la nostra sang.

Sitgetans, que davant de l’amor per la Vila us sabeu fondre en un mateix cor, en questes hores solemnes en que la nostra vila dóna una abraçada a tots els catalans, he sentit paraules commovedores per a mi! Fóra un mal sitgetà si les prengués per a mis sol! Són patrimoni de la vila, nascudes en aquesta hora sitgetana tan radiant!

Les he escoltades com una veu inefable i les he servades com una cosa sagrada i tot seguit les deixo dins dels vostres cors. No podran trobar una urna més coratjosa i més fidel! Cremaran amb les altres flames de gratitud col•lectiva i es barrejaran amb els perfums del dia i es fondran amb les clarors de la festa i les seves guspires arribaran al cel!

I mon germà el pacient marinista que tant us estimava farà un somriure de beatitud que farà claror per sempre més dins de les nostres mirades!

2 comentaris:

  1. me gusta cantidad la foto ¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Quin discurs més apassionat i apassionant! Fins avui no l'havia llegt amb la calma que mereix. Fa gairebé plorar.

    Què diria avui el Doctor?

    Un text molt valuós, especialment en aquests moments.

    ResponElimina